Les xarxes socials tenen el seu propi llenguatge. Han aconseguit crear un univers particular que s'escriu amb codis específics. I un d'aquests són els avisos. Avui en dia vivim entre missatges, notificacions o avisos que ens recorden que som despistats de mena. La final de la supercopa d'handbol a Tarragona sembla també una indicació de Twitter, de Whatsapp o de Facebook i ens ha deixat un missatge per als dos equips.

Per al campió, el Barça, la lectura és molt clara. No s'hi val a badar. Si t'adorms o si no poses tots els megues a l'ADSL, la cosa no funciona. L'equip s'ha encallat amb el 5-1 defensiu que Xavi
Pascual intenta inculcar per a aquesta temporada, però ha
acabat recorrent a l'habitual 6-0 per recuperar estabilitat, sensacions i confiança. Gonzalo Pérez de Vargas i les seves aturades han fet la resta.

Ara arriba la copa del món (i del petrodòlar) a Doha i els blaugrana volen fer valer la condició de vigent campió de la competició. El rival serà el botxí a Colònia, el Flensburg, una ferida que encara cou dins del vestidor. Serà el primer combat entre pesos pesants.

Al Granollers, l'avís quedarà assenyalat al calendari. S'ha atrevit a enfrontar-se al monstre i, fins i tot, ha somiat a tombar-lo. Mig partit almenys. L'autoestima en surt reforçada, però les llums ja s'apaguen i toca pensar en la realitat d'una lliga decadent. Deixar de banda el món virtual de les finals i ser conscient que Villa de Aranda ja espera.

El resultat de la final ha estat el que ja esperàvem, victòria del Barça, però el partit ha superat les expectatives i ens ha demostrat que l'handbol del nostre país monopolitza el protagonisme a l'Estat: supercopa, copa Asobal
o copa del Rei. Un missatge molt clar cap a Madrid. Demà algú amb vestit i corbata xiuxiuejarà a la zona noble del balonmano espanyol: “tens un avís pendent”,
es diran.