Tens un avís pendent

Les xar­xes soci­als tenen el seu propi llen­guatge. Han acon­se­guit crear un uni­vers par­ti­cu­lar que s'escriu amb codis específics. I un d'aquests són els avi­sos. Avui en dia vivim entre mis­sat­ges, noti­fi­ca­ci­ons o avi­sos que ens recor­den que som des­pis­tats de mena. La final de la super­copa d'hand­bol a Tar­ra­gona sem­bla també una indi­cació de Twit­ter, de What­sapp o de Face­book i ens ha dei­xat un mis­satge per als dos equips.

Per al campió, el Barça, la lec­tura és molt clara. No s'hi val a badar. Si t'adorms o si no poses tots els megues a l'ADSL, la cosa no fun­ci­ona. L'equip s'ha enca­llat amb el 5-1 defen­siu que Xavi
Pas­cual intenta incul­car per a aquesta tem­po­rada, però ha
aca­bat recor­rent a l'habi­tual 6-0 per recu­pe­rar esta­bi­li­tat, sen­sa­ci­ons i con­fiança. Gon­zalo Pérez de Var­gas i les seves atu­ra­des han fet la resta.

Ara arriba la copa del món (i del petrodòlar) a Doha i els blau­grana volen fer valer la con­dició de vigent campió de la com­pe­tició. El rival serà el botxí a Colònia, el Flens­burg, una ferida que encara cou dins del ves­ti­dor. Serà el pri­mer com­bat entre pesos pesants.

Al Gra­no­llers, l'avís que­darà asse­nya­lat al calen­dari. S'ha atre­vit a enfron­tar-se al mons­tre i, fins i tot, ha somiat a tom­bar-lo. Mig par­tit almenys. L'auto­es­tima en surt reforçada, però les llums ja s'apa­guen i toca pen­sar en la rea­li­tat d'una lliga deca­dent. Dei­xar de banda el món vir­tual de les finals i ser cons­ci­ent que Villa de Aranda ja espera.

El resul­tat de la final ha estat el que ja esperàvem, victòria del Barça, però el par­tit ha superat les expec­ta­ti­ves i ens ha demos­trat que l'hand­bol del nos­tre país mono­po­litza el pro­ta­go­nisme a l'Estat: super­copa, copa Aso­bal
o copa del Rei. Un mis­satge molt clar cap a Madrid. Demà algú amb ves­tit i cor­bata xiu­xi­ue­jarà a la zona noble del balon­mano espa­nyol: “tens un avís pen­dent”,
es diran.