GRA­NO­LLERS28

BARÇA32

El Barça va suar ahir de valent a la Tar­raco Arena en la final de la super­copa Aso­bal per la calor sufo­cant que feia i perquè el Fraikin Gra­no­llers li va dis­cu­tir amb deter­mi­nació la con­se­cució del títol, a pesar d'una rotació sen­si­ble­ment infe­rior. La dis­se­tena corona blau­grana en 29 edi­ci­ons va ser la con­seqüència d'una plan­ti­lla supe­rior que va des­gas­tar les il·lusi­ons del con­junt de Car­los Viver. El mèrit del Fraikin es mul­ti­plica perquè en la dar­rera jugada de la pri­mera part el bra­si­ler Toledo, un balu­ard, es va tòrcer el tur­mell dret i ja no va jugar més. El pivot Adrià Figue­ras també va tenir pro­ble­mes al genoll dret i Grunds­ten –incom­men­su­ra­ble– es va que­dar tot sol llui­tant con­tra Nod­desbo i Sor­haindo.

Ferotge en defensa, amb el por­ter Peja­no­vic ferm i lide­rat per un genial Álvaro Ruiz –a pesar que va ser l'objec­tiu de la defensa mixta del Barça–, el con­junt de Car­los Viver va com­plir el propòsit desit­jat i alhora com­pli­cat de man­te­nir-se sem­pre dins del par­tit con­tra un Barça d'entrada tebi mal­grat la calor però que va millo­rar osten­si­ble­ment en la segona part. El Gra­no­llers va manar sem­pre en la pri­mera part i va jugar a un gran nivell, tot i que el resul­tat al des­cans va ser d'empat (14-14), un mal pre­ludi per als de Viver, que van arri­bar a dis­po­sar d'avan­tat­ges màxims de 3 gols.

Els con­tra­a­tacs i la cla­ri­vidència de Sigurds­son com a fina­lit­za­dor, a més d'apu­jar un punt l'agres­si­vi­tat defen­siva van decan­tar el duel del cos­tat blau­grana amb Rutenka de cap d'ope­ra­ci­ons. A pesar d'això, Álvaro Ruiz va fer una exhi­bició amb tres gols de maluc seguits. El Barça va tenir un parell de cops una màxima diferència de 5 gols i va viure un tram final rela­ti­va­ment còmode.