GRANOLLERS28

BARÇA32

El Barça va suar ahir de valent a la Tarraco Arena en la final de la supercopa Asobal per la calor sufocant que feia i perquè el Fraikin Granollers li va discutir amb determinació la consecució del títol, a pesar d'una rotació sensiblement inferior. La dissetena corona blaugrana en 29 edicions va ser la conseqüència d'una plantilla superior que va desgastar les il·lusions del conjunt de Carlos Viver. El mèrit del Fraikin es multiplica perquè en la darrera jugada de la primera part el brasiler Toledo, un baluard, es va tòrcer el turmell dret i ja no va jugar més. El pivot Adrià Figueras també va tenir problemes al genoll dret i Grundsten –incommensurable– es va quedar tot sol lluitant contra Noddesbo i Sorhaindo.

Ferotge en defensa, amb el porter Pejanovic ferm i liderat per un genial Álvaro Ruiz –a pesar que va ser l'objectiu de la defensa mixta del Barça–, el conjunt de Carlos Viver va complir el propòsit desitjat i alhora complicat de mantenir-se sempre dins del partit contra un Barça d'entrada tebi malgrat la calor però que va millorar ostensiblement en la segona part. El Granollers va manar sempre en la primera part i va jugar a un gran nivell, tot i que el resultat al descans va ser d'empat (14-14), un mal preludi per als de Viver, que van arribar a disposar d'avantatges màxims de 3 gols.

Els contraatacs i la clarividència de Sigurdsson com a finalitzador, a més d'apujar un punt l'agressivitat defensiva van decantar el duel del costat blaugrana amb Rutenka de cap d'operacions. A pesar d'això, Álvaro Ruiz va fer una exhibició amb tres gols de maluc seguits. El Barça va tenir un parell de cops una màxima diferència de 5 gols i va viure un tram final relativament còmode.