Barça6

Marfil4

Els últims enfrontaments entre el Barça i el Marfil no han deixat indiferent ningú. Ahir, la final de la copa de Catalunya no va ser una excepció, i els dos millors conjunts del futbol sala català van tornar a oferir una recital que va fer les delícies dels aficionats. Gols, tensió i grans detalls de qualitat al parquet del Jacint Verdaguer.

El Barça no estava per romanços, i un dels seus grans referents atacants, Sergio Lozano, va obrir la llauna en el primer minut de la final. Després d'una bona combinació, Lozano aixecava la pilota de manera subtil per sobre de Dídac i feia el primer gol del duel. El Marfil, que estava tenint menys presència en atac, buscava pilotes llargues als seus homes avançats perquè rematessin de cap. Dani Salgado i Adolfo ho van provar sense sort i Eric Martel, fent lluir Cristian, va ser qui més s'hi va apropar. L'actuació del porter, ahir incommensurable, va evitar la diana de l'empat.

Tot i l'ensurt, el Barça dominava i va trobar la manera de tornar a estabornir el Marfil mitjançant Lozano. El golejador madrileny va combinar amb Bateria i, gràcies a un parell de rebots, es va trobar el 0-2 servit amb safata. No va trigar a reaccionar el Marfil, sempre valent i sempre combatiu. Salgado va tenir la primera des del punt de penal, però va ser el capità Rubén, quatre minuts més tard i de doble penal, que retallava distàncies. L'ambient al Jacint Verdaguer va pujar de temperatura i el futbol va passar a un segon pla. Ho va aprofitar Gabriel, sempre serè en aquestes situacions, per fer el tercer quan s'arribava al descans del partit.

La segona part va començar sense gaire història, però Adolfo es va encarregar de posar el ritme a la festa amb el 2-3 (24'), que va tornar a donar vida a la final. El duel va prendre una revolada frenètica i en un minut es van viure dos pals, un per banda, que van significar el preludi del quart gol blaugrana, obra de Bateria. El Marfil no es va arronsar, va tornar a ser descarat per mitjà d'Adolfo i va retallar distàncies pocs segons després (27'). El partit embogia, el Marfil se sentia còmode i el Barça perdia el control. Tant, que Dani Salgado va fer l'empat a quatre i donava una altra dimensió a la final. No va durar gaire l'alegria colomenca, ja que Wilde va tornar a avançar el Barça tot just servir del mig del camp. En els darrers instants, amb el pavelló embogit i jugant de cinc, el Marfil va buscar el gol fins a l'últim alè, però va ser Wilde qui, de nou, va trobar la calma dins el frenesí per fer el sisè i clavar l'estocada definitiva al derbi.