Voleibol
Dictadura trencada
Polònia evita el quart mundial seguit del Brasil i obté a casa davant de 12.500 espectadors el seu segon títol en el campionat del món 40 anys després
El francès Stéphane Antiga ha triomfat plenament tot just en el seu debut com a tècnic després d'una prolífica carrera de jugador
Els 12.500 enfervorits espectadors congregats a la sala Spodek de Katowice van cridar diumenge passat a l'uníson el triomf grandiloqüent de la seva selecció. No en va, feia 40 llargs anys –des del 1974– que Polònia no guanyava el mundial masculí de voleibol. Per accentuar la fita, el rival batut era el Brasil, que buscava la quarta corona seguida i que es va quedar amb un pam de nas. Els polonesos acabaven de consumar la revenja de la final del 2006 al Japó contra la canarinha i completaven el trio de triomfs de les dues últimes dècades, amb un europeu (2009), una lliga mundial (2012) i el desitjat mundial, el segon del seu currículum. Polònia, a més, llueix en el seu palmarès el títol olímpic de 1976 a Montreal. El mundial el van jugar 24 seleccions que el van disputar en set seus diferents. Un paral·lelisme: La primera vegada que 24 seleccions van afrontar la cita, va ser precisament a Mèxic 74, tot i que en aquella ocasió, a més, es va jugar simultàniament el mundial femení, també amb 24 equips. Polònia és la tercera selecció rere l'URSS i Txecoslovàquia, que obté el títol en qualitat d'amfitriona.
L'equip polonès hi va afegir èpica remuntant un set advers i es va acabar imposant per 25-18, 22-25, 23-25 i 22-25. Mateusz Mika va liderar l'atac amb 22 punts. Mariusz Wlazly, amb 14, Michal Winiarski (13) i Piotr Nowakowski (10) van acabar d'arrodonir l'atac amfitrió. Pel costat brasiler, Wallace de Souza i Ricardo Lucarelli Santos van acabar amb 18 punts. Lucas Saatkamp en va aportar 15 més i vuit bloquejos. Alemanya, que va apallissar França i va obtenir el bronze.
El tècnic miracle de Polònia és el francès Stéphane Antiga, que com a jugador havia disputat partits a Tarragona contra el Sant Pere i Sant Pau, i a la pista del Lleida quan va militar al Son Amar de Palma de Mallorca entre el 2004 i el 2007 amb dos títols de lliga. Va ser un jugador diferent, elegant i intel·ligent a la pista. Més de 300 cops internacional, el receptor de dos metres havia llaurat la seva carrera abans al París, i va jugar també una temporada a Cuneo (Itàlia). De les Illes Balears va fer el salt al voleibol polonès. De fet, l'octubre del 2013, quan va ser designat seleccionador, encara militava i va acabar el curs amb el Belchatov. Antiga, doncs, subscriu l'arribar i moldre.
L'efervescència actual de l'esport polonès s'ha gestat a partir d'una tradició i també hi han contribuït els avantatges que tenen les empreses quant a desgravacions fiscals si patrocinen els clubs. Polònia, que en un passat no gaire llunyà havia estat un país emigrant –els polonesos recollien el llúpol txec per fer la cervesa–, és la 22a economia del món en relació amb el producte interior brut i ha fet un salt des que Donald Tusk, ara president del consell europeu, va guanyar les eleccions liderant el partit Plataforma Cívica. A pesar del creixement econòmic, el cinquè estat de la Unió Europea té un dèficit quant a condicions laborals i la mà d'obra continua sent molt barata. La crisi, això sí, hi ha tingut una menor incidència i el major mercat d'Europa central se n'ha sortit prou bé.