Entre exfutbolistes que fan de comentaristes i jugadors que comuniquen a través de les xarxes socials, la frontera entre periodistes i esportistes d'elit cada vegada sembla més difusa. No hi ha ningú, però, que pugui acomplir millor aquesta doble condició que Llorenç Tarrés, de 35 anys, periodista de Barça TV i capità de l'Escola Pia Sabadell. Dimarts s'enfrontaran en els setzens de final de la copa del Rei l'equip de qui ha relatat tots els títols recents i el que l'ha vist jugar des dels nou anys. Juntament amb el porter Jordi Font, mai no ha deixat de contribuir a gestar el “petit miracle esportiu” d'aquest conjunt format íntegrament per membres de l'escola –més de tres lustres en la segona B–, i això té molt mèrit tenint present que es dedica a una de les professions amb l'horari més complicat de compaginar. Al Pavelló Nord de Sabadell, com és obvi, aparcarà el micròfon per enfilar el cercle central amb el capità rival, Paco Sedano.

El duel de dimarts serà especial per a ell, però també per als jugadors del Barça, amb qui manté una estreta vinculació: “Serà molt bonic per a tots”, afirma Wilde. Gabriel, per la seva banda, es pronuncia en la mateixa línia: “Serà un honor jugar contra el nostre col·lega”, destaca, a la vegada que recalca l'alta valoració professional que té sobre Tarrés: “Sap de què va el tema d'entrenaments, de competició... Sempre està pendent de tots els detalls i es nota molt.” Tot i això, alerta que el Barça afrontarà el duel amb la màxima concentració “perquè és la millor manera de respectar el rival”, cosa que el periodista agraeix tot pensant en el públic més jove: “Quan vam saber que Ferrão estava lesionat ens va saber greu.”

D'anècdotes junts en aquests més de cinc anys de convivència no en falten i, en el cas de Wilde, des del primer dia: “Quan vaig arribar per signar el contracte no portava les sabatilles Munich i va ser ell qui me les va deixar per fer-me les fotos de la presentació. Després em van dir que era jugador de futbol sala i al principi em pensava que era broma, però quan el vaig veure jugar vaig poder comprovar que ho fa bastant bé”, recorda el pivot brasiler, que, juntament amb Gabriel, ja sap el que és enfrontar-se amb l'Escola Pia. Va ser coincidint amb l'últim europeu de seleccions, en un amistós al Palau Blaugrana que va acabar 4-0. Tarrés, però, no creu que sigui indicatiu de res: “Aquella vegada només eren cinc o sis del primer equip.”

El domini que té Tarrés sobre el joc del Barça, paradoxalment, fa que es dispari el seu pessimisme: “Durant cinc anys i mig potser només he deixat de veure dos partits de l'equip. Em conec totes les seves jugades d'estratègia, però cadascuna potser té deu variants”, explica. I etziba amb rotunditat que “és impossible trobar un partit més desequilibrat que aquest”. Ni tan sols el precedent de l'ajustat 3-4 dels de Carmona contra el Centelles, fa tres anys, el fa canviar d'idea: “Si juguéssim a la nostra pista habitual potser sí que seria una referència. Gairebé es pot dir que ens sabem els bonys que hi ha i tot. Però jugarem en un pavelló molt gran i modern, i crec que hem perdut un puntet del poc avantatge que poguéssim tenir.”