Les federacions pressionen perquè es modifiqui la llei
Professions de l'esport. El govern dóna per fet que s'allargarà la moratòria per implementar-la i la UFEC amenaça de desobeir-la si no s'hi incorporen les seves propostes
El projecte de modificació de la llei de l'exercici de les professions de l'esport va arribar ahir al Parlament en una sessió en què va quedar palesa la unitat de les federacions contra els aspectes més polèmics que el govern pretenia tirar endavant. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va arribar a la trobada amb els deures fets i tant el president, Gerard Esteva, com tots els representants de les federacions que van parlar en la comissió d'Afers Institucionals es van queixar del nou marc de regulació i s'hi van oposar frontalment.
Per part del govern va intervenir el director del Consell Català de l'Esport (CCE), Gerard Figueras, que va donar per fet que la pròrroga per implementar la llei, que s'hauria de començar a aplicar l'1 de gener del 2015, s'allargarà. “La modificació de la llei no serà aprovada fins a la primavera; mentrestant el govern ha aplicat una moratòria en el règim sancionador per donar tranquil·litat al sector.” Amb tot, va insistir que l'objectiu és ordenar el sector sense que hi hagi “barra lliure”.
Les conseqüències de l'aplicació de la nova llei afecten directament el teixit federatiu, que hauria de cedir tota la responsabilitat de la formació al Departament d'Ensenyament, amb alguns agreujants que Gerard Esteva va posar sobre la taula: “Hi ha escassa oferta de centres docents, rigidesa horària d'accés, poca especialització del professorat i poca connexió amb el mercat laboral.” El que més preocupa, començant pels grans esports, és que a la llarga els entrenadors amb formació federativa, la immensa majoria, no podran seure a la banqueta fins que no cursin estudis oficials.
El gran cavall de batalla és, doncs, qui es queda les competències de formació, que fins ara estaven en mans de les federacions – i que passaran a mans del Departament d'Ensenyament–. Per il·lustrar el conflicte, el vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, Joan Josep Isern, va posar un exemple concret: “Amb el nou marc formatiu Pep Guardiola, que té un títol federatiu, no podria tornar al Barça.” Anant al peu de la lletra, hauria de cursar estudis superiors de futbol a l'INEF per poder-ho fer.
Isern, amb tot, va sortir satisfet del Parlament, convençut que hi haurà una altra moratòria ja que els diferents grups parlamentaris li van donar a entendre que comparteixen la posició i la visió de les federacions.
Les propostes
Les propostes que ha fet la UFEC per introduir en el projecte de modificació de la llei són sis de ben concretes: la creació del tècnic instructor federatiu per a federacions, clubs i escoles; el reconeixement oficial de la formació federativa; la convalidació dels títols federatius emesos abans de l'entrada en vigor de la llei modificada; l'elaboració d'un quadre de convalidacions amb el Departament d'Ensenyament per reconèixer els crèdits de la formació federativa; el desenvolupament dels acords del 2008 per autoritzar la UFEC com a centre docent d'ensenyaments esportius, i l'ampliació de la moratòria sobre l'obligació d'inscriure's en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport a Catalunya. “La predisposició per fer canvis sembla que és bona; els polítics han començat a percebre la realitat del sector. Nosaltres pressionarem perquè això s'arregli i arribarem fins on calgui; fins i tot estem disposats a desobeir”, va assenyalar Esteva, que admet, amb tot, que estan oberts a negociar qualsevol dels punts.
LES INTERVENCIONS
EL PROBLEMA
La majoria d'entrenadors catalans només tenen formació federativaPerill de “col·lapse”
En la seva intervenció Gerard Esteve va advertir del perill econòmic de col·lapse que hi ha a les federacions per culpa de la llei de les professions de l'esport. El president de la UFEC va exposar que abans de l'ordenació dels ensenyaments (2007) les federacions de bàsquet i futbol formaven 1.400 i 10.500 tècnics a l'any, respectivament, i que ara aquestes xifres s'han reduït a 498 i 734. Això ha tingut també una traducció directa en els ingressos, que s'han reduït del 15 al 4,5% en el cas del bàsquet i del 9 a l'1,7% en el futbol. Sí que va defensar la llei, en canvi, el secretari general de l'Esport que la va tirar endavant, Rafel Niubò. “Vam regular aquest tipus de professions per evitar riscos i per sortir de la marginalitat, però si s'han d'afegir més categories no crec que hi hagi d'haver cap problema”, va precisar.