Em va feli­ci­tar i em va dir que esta­ven molt con­tents per com havia anat tot. Va ser un sopar més de cele­brar-ho que de par­lar gaire. Em van trans­me­tre que esta­ven molt con­tents amb la meva feina i jo els vaig agrair l'opor­tu­ni­tat que m'han donat de tenir una moto tan bona. Ja vindrà l'hora de par­lar del futur. Va ser diver­tit, després de tants dies de patir tot­hom es va dei­xar anar una mica i va estar bé.

No, què va, això no va mai així! El meu com­promís amb Honda aca­bava en aquest Dakar. Ara toca des­can­sar una mica i després ja par­la­rem dels plans per aquest any i el que ve.

Jo mateixa estic sor­presa de com de bé he anat aquest any. He estat molt més ràpida del que em podia espe­rar. També ha estat una mica fruit d'haver tin­gut una moto ofi­cial, de tenir més temps per pre­pa­rar-me, de tenir la moto a casa molts mesos per entre­nar-m'hi, d'estar tot l'octu­bre al Mar­roc i fer dos ral·lis. Tot això, i l'experiència, m'ha fet millo­rar molt, però espero con­ti­nuar millo­rant.

És el moment que ens que­darà gra­vat a tots per la seva duresa. És una de les eta­pes del Dakar més dures que he fet. No per la seva duresa en si, perquè si la mete­o­ro­lo­gia hagués estat nor­mal l'hauríem pas­sat bé, ràpida­ment i fàcil­ment. Però feia un fred hor­ri­ble. El moment? Sí, al final, perquè aca­bar cin­quena en una etapa no m'ho hau­ria ima­gi­nat mai.

Sí, però no va ser un error dels pilots. Cada cop que cre­uem els Andes ens tapem molt bé en sor­tir del bivac al matí. Quan arri­bem a la sor­tida de l'espe­cial, l'orga­nit­zació ens recull la nos­tra roba d'abric i ens la tras­llada amb una mot­xi­lla fins al bivac de final d'etapa. Però ja havíem cre­uat els Andes el dia abans i aquest, cop, ens vam que­dar sense la roba d'abric perquè era etapa marató i no ens la van por­tar al ves­pre. Ens vam que­dar amb la roba que portàvem, mullada. Per sor­tir l'endemà no anàvem prou equi­pats, però va ser un error de l'orga­nit­zació, més que dels pilots.

Això va ser un altre dia, que sí que anàvem ben equi­pats. A Uyuni estàvem a 2 graus, però feia molt fred, plo­via molt, l'altura... Al matí, veient com es pre­sen­tava, ens vam posar bos­ses d'escom­bra­ries a sota la roba, a les cames... vam fer el que vam poder. Però a les mans... jo ho vaig pas­sar molt mala­ment.

Sí que és veri­tat. Jo em plan­te­java el Dakar de menys a més, sense córrer massa els pri­mers dies. Però aquest cop, sense arris­car i por­tant un ritme bo, em vaig tro­bar més enda­vant del que m'espe­rava des del prin­cipi. Això va molt bé perquè et fica en una dinàmica dife­rent des del prin­cipi. Surts més enda­vant, tro­bes menys pols, tro­bar el ritme és més fàcil, és una cadena. Els pilots de davant fan menys errors, la pista està millor, amb menys rode­res, menys trin­xada. Sí que ajuda, sor­tir a davant... Tot et porta a córrer una mica més, però amb segu­re­tat. I en la pri­mera set­mana, poder fer un vuitè a Copiapó i arri­bar al dia de des­cans la 14a de la gene­ral, no m'ho espe­rava.

... I no va arri­bar cap de les dues coses.

És difícil que em puntuï jo mateixa. Però no era un Dakar per mi, a pri­ori. El de l'any pas­sat ho era més, era més tècnic, més tri­a­ler. Hi havia més diferències entre pilots. Aquest any ha estat molt ràpid, molt a l'esprint, s'ha cor­re­gut molt, sobre­tot la pri­mera set­mana. I les diferències eren de pocs minuts. Després d'una set­mana, entre el 12è i el 17è hi havia qua­tre minuts, i això és molt estrany en un Dakar. M'hau­ria agra­dat un Dakar amb més nave­gació, perquè, els pocs dies que n'hi va haver, molta gent es va per­dre. I amb més dunes. De 4.000 km cro­no­me­trats de tot el Dakar, pot­ser en vam fer 100 de dunes. Molt poc. És una llàstima, perquè ja en tenen. En vam fer una mica a Iqui­que i a Copiapó, però prou. Es diu que l'any que ve n'hi haurà mol­tes més. A veure si és així, perquè molts pilots les hem tro­bat a fal­tar.

El pro­blema és que ha estat molt repe­ti­tiu. Jo havia fet qua­tre Dakar i hi havia eta­pes d'aquest any que eren pràcti­ca­ment cla­va­des a les d'anys ante­ri­ors. Havies d'estar atent amb el lli­bre de ruta i la nave­gació perquè els punts de pas no eren al mateix lloc, però sí que pas­sa­ves per indrets i deies “aquí ja hi he estat”. Amb els quilòmetres i llocs dife­rents que hi ha, repe­tir eta­pes és una mica...

Millo­rar serà cada vegada més difícil perquè cada vegada estic més al límit. Inten­taré dedi­car-m'hi encara una mica més, si puc, anar apre­nent i anar aga­fant experiència. Aquest any m'ha sor­tit una cursa molt rodona, molt per­fecta, però s'inten­tarà millo­rar una mica.

És una de les coses que té més mèrit. Hi ha pocs pilots que ho hagin acon­se­guit perquè sem­pre pot pas­sar alguna cosa i que no puguis aca­bar. En un vaig tren­car el motor de la moto i vaig arri­bar tard, però vaig arri­bar, de manera que valoro molt haver-los aca­bat tots.

Com més cor­res, més risc hi ha, però el marge de millora s'ha de bus­car en altres llocs o, si no, mala­ment. S'ha de bus­car per millo­rar la tècnica, entre­nar la nave­gació... Més ris­cos ja els hau­ria pogut pren­dre aquest any. Crec que vaig fer una cursa intel·ligent, sense caure fins l'últim dia [en el fang de la dar­rera espe­cial] i crec que he de con­ti­nuar així. S'ha de millo­rar en altres coses, no arris­cant més.

Sí, la moto s'ha por­tat molt bé i no s'ha hagut ni d'obrir. He tin­gut sort perquè sóc cons­ci­ent que és un dels meus punts febles. Ha estat una mica una lote­ria i m'ha anat tot bé, però no sem­pre serà així. S'ha de saber de mecànica i s'ha de tenir tot més con­tro­lat del que ho tinc.

Aquest any no estic con­tenta per haver fet el millor resul­tat d'una dona en un Dakar. Fa gràcia el rècord, és maco, però per mi, el que té valor és haver aca­bat novena. Entrar dels deu pri­mers, siguis home o dona, és molt com­pli­cat i és el que més con­tenta em fa.

Estar en un equip ofi­cial t'ajuda molt, siguis home o dona. Tens una bona moto i cada dia surt nova del bivac, cosa que mai no m'havia pas­sat.

Hi ha de tot, amb algun notes més tensió perquè abans et veia lluny i ara veu que et vas apro­pant i no li fa tanta gràcia. Però la majo­ria s'ho pre­nen molt bé. Molts m'han feli­ci­tat perquè veuen que he fet un pas molt gran. Fins i tot el pilot amb qui em jugava el vuitè lloc fins l'últim dia [Ivan Jakes] em feia broma i em deia que més valia que el deixés pas­sar o la seva dona no el dei­xa­ria tor­nar a casa... i al final ha pogut tor­nar. Hi ha bona sin­to­nia, amb la majo­ria de pilots.

No són moments agra­da­bles. El dia d'El Salar, l'equip va tenir una dava­llada impor­tant perquè Bar­reda es va que­dar sense opci­ons i quan passa això és un cop molt fort. Aquell dia l'equip va que­dar tocat, però va tor­nar a llui­tar amb Paulo Gonçalves. Arriba un moment que t'has d'aïllar i fer la teva cursa. Amb el Paulo també vam fer molt bona feina, tot i que el resul­tat no va ser el que s'espe­rava.

En nave­gació, havia fallat un parell de vega­des, però aquest any no. Hi havia un parell de punts de pas difícils on molts van tenir pro­ble­mes i jo vaig tenir la sort de tro­bar-los de seguida. Estar al Mar­roc entre­nant-me m'ha anat molt bé per la nave­gació. I també he tin­gut la sort que no m'he hagut de parar ni dos segons per la moto.

Espe­res que no et toqui a tu! Vaig arri­bar al punt de fer gaso­lina i vaig veure que les motos no arren­ca­ven. De seguida vaig enge­gar la meva i vaig tirar aigua al radi­a­dor perquè no es tapés amb aque­lla pasta salada i vaig cre­uar els dits perquè no pas­ses res. Perquè les motos por­ten molta electrònica i era una lote­ria. Hi va pro­ble­mes a Honda però també a KTM. I en les Yamaha, que es van parar. Motos de tots les mar­ques i tipus, sen­zi­lles i menys sen­zi­lles.

Estàvem tots una mica rebel·lats i vam anar a par­lar amb ASO [l'orga­nit­za­dor]. Ens van dir que anéssim al prin­cipi de l'etapa a par­lar amb l'Étienne [Lavigne, el direc­tor de cursa]. Vam anar-hi ambla idea que no sor­tiríem. En la pri­mera part del Salar hi havia tanta aigua que havíem d'aixe­car els peus dalt la moto per no mullar-nos. Vam arri­bar a la sor­tida i vam veure tot el xou que hi havia, amb Evo Mora­les a punt per donar la ban­dera de sor­tida, sis o set helicòpters, l'Étienne dient que 50 km enda­vant tot estava bé i feia sol... Ja vam veure que no ens esta­ven escol­tant gaire i que ens toca­ria sor­tir.

Hi estava expo­sada. El fet d'estar en un equip ofi­cial a vega­des té aques­tes coses però per sort també estava fent una bona cursa i a dar­rere hi havia altres pilots que podien fer aquesta feina. I li va tocar a un pilot d'Honda a Sud-amèrica.