La cursa

“Ve molta gent de fora i sorprèn per la seva proximitat amb Girona i perquè és una cursa de baixa muntanya. I, per ser-ho, té un recorregut que està molt treballat i té de tot i tècnic. Per això la gent s'hi enganxa” valorava Gerard Freixes, el director tècnic d'una prova que cada any presenta, també, un repte al l'organització: “Les dificultats que troben els corredors amb el temps i com és d'advers Rocacorba, en l'aspecte organitzatiu són les mateixes. Perquè la carretera com que és diumenge i no hi puja ningú no es neteja i no hem pogut muntar-hi l'avituallament: hi havia tres dits de glaç. Era dos quilòmetres més avall i hem pujat per un corriol molt més maco i molt més aeri que ha agradat molt però també ha sigut més dur i exigent. I més difícil pel gel.”

La filosofia

“Nosaltres com a Klassmark, i jo personalment, que sóc un obsés dels tracks, els corriols i remenar mapes i aplicacions... ho mirem molt. El lema [runners for runners] ve més perquè la gent que hi ha darrere un avituallament, un marcatge, massatge o qualsevol dels serveis que hi pot haver en una cursa no és el mateix que siguis corredor o que no. Pots compartir una experiència i quan arribes molt cuit a un avituallament el corredor sap que ho està però que físicament està bé. I et pot animar psicològicament perquè segueixis. O al revés: que et vegi pàl·lid i cardat físicament, però si et sents molt motivat potser et diu que descansis i t'hidratis” deia Freixes, que sintetitzava: “Són matisos. No es tracta de destacar en res, sinó buscar una línia que tot estigui endreçat i correcte.”