‘Hard rock' Rocacorba
Curses de muntanya. Marc Carós és el gran triomfador del Trail de Rocacorba, amb 1.200 corredors i un recorregut molt afectat pel gel
Marc Carós (Sport HG) va ser el gran triomfador dels 1.200 corredors que van participar ahir en la quarta edició del Trail de Rocacorba. El ripollès, que succeeix Toti Bes en el palmarès de la prova reina, va demostrar el seu nivell i va ser l'únic capaç de baixar de les tres hores en una cursa més curta de les quals n'és especialista però molt exigent tècnicament. Marc Pérez va ser segon a menys d'un minut i després de mantenir un frec a frec en la majoria del recorregut al capdavant de la cursa amb un dels favorits al títol, David Coma. Àngela Castelló va ser la vencedora de la categoria femenina d'un recorregut que, després d'arribar a Rocacorba –el de 20 quilòmetres– seguia amb tres cims més i per corriols marca de la casa Klassmark. Un escenari, Rocacorba, que es va endurir encara més a causa de les precipitacions de dissabte, que amb van provocar multitud de relliscades pel gel i caigudes.
La cursa
“Ve molta gent de fora i sorprèn per la seva proximitat amb Girona i perquè és una cursa de baixa muntanya. I, per ser-ho, té un recorregut que està molt treballat i té de tot i tècnic. Per això la gent s'hi enganxa” valorava Gerard Freixes, el director tècnic d'una prova que cada any presenta, també, un repte al l'organització: “Les dificultats que troben els corredors amb el temps i com és d'advers Rocacorba, en l'aspecte organitzatiu són les mateixes. Perquè la carretera com que és diumenge i no hi puja ningú no es neteja i no hem pogut muntar-hi l'avituallament: hi havia tres dits de glaç. Era dos quilòmetres més avall i hem pujat per un corriol molt més maco i molt més aeri que ha agradat molt però també ha sigut més dur i exigent. I més difícil pel gel.”
La filosofia
“Nosaltres com a Klassmark, i jo personalment, que sóc un obsés dels tracks, els corriols i remenar mapes i aplicacions... ho mirem molt. El lema [runners for runners] ve més perquè la gent que hi ha darrere un avituallament, un marcatge, massatge o qualsevol dels serveis que hi pot haver en una cursa no és el mateix que siguis corredor o que no. Pots compartir una experiència i quan arribes molt cuit a un avituallament el corredor sap que ho està però que físicament està bé. I et pot animar psicològicament perquè segueixis. O al revés: que et vegi pàl·lid i cardat físicament, però si et sents molt motivat potser et diu que descansis i t'hidratis” deia Freixes, que sintetitzava: “Són matisos. No es tracta de destacar en res, sinó buscar una línia que tot estigui endreçat i correcte.”
El 2016 tornarà la versió nocturna, el dia abans, en la versió curta
El Trail de Rocacorba arribarà el 2016 a la cinquena edició i, per celebrar-ho,
es tornarà a fer la versió nocturna de la prova. Els dos primers anys només es va córrer de nit –amb el líquid dels avituallaments granisat com a conseqüència de les baixes temperatures el primer any, en plena onada de fred– i, des de l'any passat, es va passar la prova a diumenge al matí. Ho explicava, ahir, Gerard Freixes: “Com que serà el cinquè any, farem una reedició de la cursa nocturna. Volem recuperar aquella sortida de fa quatre anys amb les llums apagades a dins el pavelló i fer un recorregut curt de 10 o 12 quilòmetres, dissabte i, diumenge, tornar a fer la cursa i potser centrar-nos en la de 30 i 20.” I ho argumentava: “Fins ara ho fèiem perquè a la gent li agrada, però no a tothom. Hi ha qui també vol gaudir del recorregut i les vistes.
I també hi ha la gent que hi va ser que vol reviure aquell primer moment. És també un agraïment a la gent que va començar.” En les versions nocturnes, la sortida era des de dins el pavelló i amb els llums apagats, en un moment molt emotiu. Amb els frontals dels corredors, es formava un extens corriol de llum en la sortida.