Al llarg de la dècada dels anys seixanta va sorgir el concepte qualitat de vida amb la intenció de superar altres conceptes existents, com ara el benestar social, en què bàsicament el benestar estava determinat per aspectes econòmics.

El concepte qualitat de vida ha anat incorporant mesures psicosocials de la realitat quotidiana. Té en compte percepcions i avaluacions socials relacionades amb les condicions de vida de les persones, és a dir, conceptes relacionats amb el canvi social positiu, com ara el benestar psicològic, la qualitat ambiental, la participació i la promoció social i l'autorealització.

El 1995 l'holandès Veenhoven, expert en temes de benestar i satisfacció amb la vida, manifesta que la qualitat de vida es pot concebre de dues maneres: la qualitat de vida objectiva, que seria el grau en què les condicions de vida cobreixen els criteris observables d'una bona vida, com ara la renda per càpita de les persones, el nivell de vida, la salut, el grau d'instrucció... i la qualitat de vida subjectiva, que seria la manera com les persones aprecien la seva vida, o sigui, la satisfacció que senten amb allò que els afecta de manera directa, com ara la salut, els estudis, la feina, les experiències vitals... Per tant, la satisfacció amb la vida seria un dels indicadors de la qualitat de vida realitzada.

Veiem, doncs, que el terme qualitat de vida denota dos significats: la presència de condicions considerades necessàries per a una bona vida i la pràctica de viure pròpiament dita.

El concepte de benestar psicològic és el grau de felicitat personal o satisfacció amb la vida. Conceptes molt vinculats a la salut psicològica com: l'estat general de benestar percebut o estat psicològic de benestar well-being.

En aquest sentit, l'Organització Mundial de la Salut ha modificat el concepte de salut, que no és solament l'absència de malaltia, sinó que també fa referència a l'estat de benestar físic, psicològic i social, que tota persona ha d'intentar aconseguir. La salut és, sens dubte, un condicionant important de la qualitat de vida, i la promoció de la salut és un dels objectius primordials dels governants en les societats industrialitzades.

Per tant, podríem afirmar que, si avui una part de la nostra societat té el benestar psicològic o subjectiu alterat, és a causa que no disposa del mateix estat del benestar que havia tingut anys enrere? Som menys feliços ara que abans? Què ens proporciona més felicitat?

El 1990 el professor de psicologia Csikszentmihalyi, en el seu reconegut llibre Fluir, una psicologia de la felicitat, esmenta dues estratègies principals que s'haurien de tenir en compte per millorar la qualitat de vida: la primera seria intentar que les condicions externes estiguin d'acord amb els nostres objectius i la segona seria canviar la nostra experiència de les condicions externes per adaptar-les als nostres reptes. Per a aquest autor, viure significa experimentar a través de fer, sentir i pensar. El contingut de les experiències determinarà la qualitat de vida. Aquesta no depèn únicament de la felicitat, sinó també del que un fa per ser feliç.

La felicitat constitueix el prototip de les emocions positives, i per augmentar la qualitat de vida caldrà desenvolupar activitats diàries de manera que puguem obtenir d'elles les experiències més gratificants.

L'interès de la humanitat a relacionar ment i cos no és nou. La mítica expressió mens sana in corpore sano ens manifesta la indissolubilitat cos/ment i, per tant, ens obliga a tenir-ne cura. Sabem que tot el que passa en el nostre cos afecta la nostra ment i a l'inrevés.

Avui dia la nostra societat viu una dualitat: d'una banda, vivim en una societat en què la tecnologia, que inicialment fou creada per facilitar-nos la vida, ens està provocant molta més tensió i estrès. Tenim un excés d'informació i una alta demanda participativa, que ens obliga a donar respostes ara mateix. Si a tot això hi sumem les obligacions inherents al dia a dia, podem veure afectat el nostre benestar psicològic. D'altra banda, els problemes econòmics derivats de la manca de feina també poden afectar el nostre benestar. Aquest alt nivell d'estrès i tensió pot provocar alteracions del nostre estat d'ànim, portant ansietat i depressió. Les alteracions anímiques es poden tractar mitjançant teràpies farmacològiques i/o teràpies psicològiques. Però cada vegada més els professionals de la salut, siguin metges o psicòlegs, busquen alternatives que ajudin a equilibrar els estats emocionals des de la pròpia experiència de la persona.

Una de les recomanacions més habituals dels professionals és la pràctica fisicoesportiva. Actualment aquest tema ha estat motiu de molts estudis i són abundants els autors que hi fan referència. Per exemple, el 2001 Biddle i Mutrie van realitzar investigacions sobre els efectes de l'exercici físic i la salut de la població, i van arribar a la conclusió que el benestar psicològic es produeix quan el subjecte té un estat d'ànim positiu i una sensació de benestar general, amb baixa freqüència de simptomatologia d'ansietat i depressió. Per tant, si l'activitat física ens genera distracció, desfogament, hàbits positius, relaxament, desenvolupament de l'autoestima i l'autoconfiança, disminució de la tensió muscular..., les persones aconseguirem un estat emocional i anímic més òptim i equilibrat i, per tant, una millora important del nostre benestar.

Sabem que l'essència de l'esport és la qualitat de les experiències que proporciona. Per tant, les activitats fisicoesportives ens poden ajudar a sentir-nos millor i a millorar el nostre benestar, però s'ha de viure com una experiència positiva, que ens motiva, que ens fa fluir, que ens proporciona l'equilibri emocional i personal per complementar la nostra vida.

Però ja se sap que no hi ha res que per si mateix sigui la panacea. El benestar o la felicitat no és una fita a aconseguir, sinó que és un procés que dia a dia s'ha d'anar treballant sense defallir.