MARIBEL ZAMORA
PRESIDENTA DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE VOLEIBOL
“No hem de ser una quota”
Jugadora durant 18 anys, àrbitre, entrenadora, directiva de club i, des del 2008 (als 30 anys), presidenta de la federació catalana, Maribel Zamora ha interpretat tots els papers de l'auca del voleibol.
Què creu que s'hi guanya amb la pràctica esportiva?
Practicava voleibol fins que vaig passar a presidir la federació catalana. Ara és incompatible, de manera que vaig al gimnàs tres o quatre dies per setmana. L'esport, a més de salut, és companyonia, educació social. Els joves que fan esport s'acostumen a endreçar els seus horaris, a compatibilitzar la seva activitat acadèmica i/o laboral amb l'activitat esportiva.
Creu que amb els èxits esportius de l'esport femení en els últims anys està rebent el merescut reconeixement social? I creu que surt prou als mitjans de comunicació?
Afortunadament va sortint més l'esport femení als mitjans, segurament a causa d'aquests bons resultats. Però encara queda camí per fer...
El nombre de dones en llocs directius és molt baix. Creu que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?
S'ha de potenciar la figura del directiu, en general. I fer incidència en el sector femení, en particular. Les polítiques de gènere que s'han portat a terme per augmentar el nombre de dones dirigents no estan tenint efecte, i això és perquè el problema no està ben identificat. S'ha d'incentivar que hi hagi més dones directives realçant la figura del dirigent en si mateixa, no només la figura de la dona dirigent. No hem de ser una quota. Ser dirigent dóna l'oportunitat de participar i prendre decisions que realment modifiquen el nostre entorn. Els dirigents canviem el destí de les nostres entitats amb les nostres polítiques. I això, per gent amb inquietuds, és un repte que no té preu. Resumir això amb una quota... és un error.
Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creu que s'està fent en l'àmbit femení?
Almenys en el voleibol, sí. Els clubs estan treballant moltíssim, potencien molt la base. S'han doblat les llicències de voleibol federat en els últims sis anys. I l'augment més significatiu és en noies d'11 a 16 anys.
Hi ha moltes noies de la seva edat al voleibol. Per què?
No sabria què contestar [riu]. Però és veritat. Amb la Lliga Master iniciada ara fa dues temporades hem incorporat a la competició els pares i mares dels nostres esportistes, així com a persones de més de 35 anys que no havien jugat mai a volei, i està tenint molt èxit.
Qui és un exemple a seguir? Té referents femenins o són masculins?
Laia Sanz em sembla increïble. I més en el món del motor.
Té el suport de la família en la pràctica esportiva? I de l'entorn?
Com a dirigent de l'esport si no tingués el suport de la família i amics seria impossible i impensable desenvolupar les tasques que comporta el càrrec. Precisament moltes d'aquestes hores repercuteixen en la família. Em sento molt, molt afortunada en aquest sentit.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.