Al calendari romà les idus de març queien el 15 de març. Eren dies de bons auguris, tot i que va ser precisament un 15 de març quan van assassinar Juli Cèsar. Els aficionats ciclistes tenen precisament el 15 de març d'aquest any ben marcat al calendari. Serà el primer gran duel de titans en una etapa d'alta muntanya en l'UCI World Tour. La Tirrena-Adriàtica –la cursa dels dos mars– arribarà a un gegant dels Apenins italians, el Terminillo. Aquell dia Vincenzo Nibali –vencedor del Tour–, Nairo Quintana –vencedor del Giro–, Alberto Contador –vencedor de la Vuelta– i altres monstres com ara Chirs Froome i Joaquim Rodríguez estan convocats al primer gran xou de l'any, tot i que els reptes de l'any són tan enormes que molts els aconsellen que s'ho agafin amb calma, piano piano.

Per a Rodríguez, després d'estirar les cames a Dubai i a Oman, la temporada començarà ara de veritat, just d'aquí a sis dies a la Tirrena, una volta que coneix sobradament i en què ha guanyat quatre etapes. El 2015 no és un any qualsevol per al català. Amb 35 anys acaba contracte amb el Katuixa i ha decidit, com sempre, anar a totes i no deixar de banda cap objectiu. “No em reinventaré”, va avisar el ciclista de Parets del Vallès en la concentració de pretemporada del Katuixa. Això vol dir intentar guanyar la seva clàssica preferida i la que més se li resisteix (volta a Lieja), fer el Tour de la seva vida i, finalment, guanyar la Vuelta a Espanya. Sumant els dies que va córrer a l'Orient Mitjà i els que té previstos en el calendari, Rodríguez competirà com a mínim 84 dies.

El seu resum del 2014 també és prou eloqüent: “No em van faltar forces, simplement les vaig gastar quan no les tenia i quan les necessitava ja no les tenia.” Les dues costelles trencades en l'Amstel Gold Race i la posterior caiguda en el Giro d'Itàlia tampoc van ajudar el ciclista després de començar l'any amb la seva segona victòria en la general de la Volta a Catalunya derrotant Alberto Contador.

El calendari del català és pràcticament calcat al del 2013, quan va acabar l'any com a número 1 del món. Va ser una temporada extraordinària: tercer en la Tirrena-Adriàtica, segon en la Volta a Catalunya, segon en la Lieja-Bastogne-Lieja, tercer en el Tour de França, quart en la Vuelta a Espanya, subcampió del món i vencedor de la volta a la Llombardia. Li va quedar un regust agredolç perquè el mundial el va tenir guanyat abans de l'aparició inesperada del portuguès Rui Costa.

Tot i que no ho anuncia a l'estil sempre mediàtic d'Alberto Contador, el català ja comença a fer plans per a la retirada. De moment, la primera frontera són els Jocs Olímpics de Rio. Com sempre, Purito ha mirat amb lupa el recorregut i està convençut que ho pot fer bé. Seria la seva estrena en uns Jocs, una cita que no vol deixar escapar. “Després no aniré gaire més enllà; no es tracta d'un problema de manca de motivació, sinó de poder estar més amb la família.”