Simplement l'esport som tots i per tant ens afecta a tots. L'esport estarà molt tocat, tocat de mort, si no es tracta d'una manera diferent el tema en qüestió.

El món de l'esport és piramidal. A dalt hi ha els esportistes d'elit, que arriben a aquest punt gràcies al fet que a sota hi ha una base enorme, sense la qual seria impossible fixar l'èxit futur de l'esport.

Sens dubte les mesures que afectin l'esport de base afectaran també els valors per ser més bona persona i més saludable.

El club cada vegada té més dificultats per apostar per l'esport de base, perquè cada cop els esforços econòmics són més grans a causa de la pressió econòmica que hi ha per l'obligació de regularitzar una sèrie de col·laboracions com si fossin feines de 40 hores setmanals que fan que als clubs, òbviament, els costi més mantenir-ho. Per això es necessita un règim diferent amb la gent que practica esport, tenint en compte que l'esport és un bé necessari, ja que la tasca de fomentar hàbits saludables és després un estalvi per a l'Estat en despesa mèdica.

Els clubs poden invertir menys diners per tota la càrrega fiscal que suposa tenir una sèrie d'entrenadors i de primers equips amb unes petites remuneracions. Això no vol dir que hagin de cobrar d'una manera que no es controli, sinó al contrari, estem molt contents d'estar regularitzats i ens agradaria estar-ho més.

En l'esport de base hi ha molta gent que fa tasques de voluntariat. Volem que les compensacions que donen els clubs a les persones que contribueixen a crear esport de base estiguin regularitzades. El problema és que l'IRPF i la Seguretat Social que s'aplica fa que els clubs hagin de pagar un 30 o 45% més. O que aquesta persona s'hagi de plantejar assumir-ne el cost.