El secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, va augurar ahir un pas endavant per a l'esport català el dia que arribi la independència de Catalunya. “Si ara ja som competitius, el dia que premem el botó encara ho serem més”, va explicar en una entrevista al programa L'illa de Robinson, d'El Punt Avui TV. Per Tibau, en cas d'una hipotètica emancipació de Catalunya, el problema més greu el tindria l'Estat espanyol, ja que la majoria de les seves seleccions es “nodreixen” d'esportistes catalans. El dirigent català va posar com a exemple les noies de natació sincronitzada i el waterpolo.

També va definir l'esport com una “estructura d'estat clau” en una Catalunya independent, i va explicar que l'esport català estarà “preparat” el dia “que es premi el botó”. “Les nostres federacions canviaran de rang, passaran a tenir un rang internacional i haurem de crear un Comitè Olímpic Català”, va assegurar. Tibau considera que aquest pas és imprescindible a causa dels greuges que pateix l'esport català amb la nova legislació espanyola: “En el món de l'esport no passa res que no passi en altres àmbits catalans. Han anat picant el moll de l'os de l'esport de base, i estem immersos en la feina per intentar aturar les mesures que s'han pres.” Entre aquestes mesures, Tibau va assenyalar la de la llicència única, que permetrà a les federacions espanyoles ser les úniques recaptadores de les diverses llicències esportives. Per dimensionar el problema que això suposa, el secretari general de l'Esport va posar com a exemple el cas de la natació. De les 1.000 llicències que es paguen a la federació espanyola de nedadors catalans que també competeixen a la resta de l'Estat, es passaria a pagar el total de llicències que tramita la federació catalana, que és de 15.000. Tibau va dir que portaran aquesta llei al Tribunal Constitucional, perquè vulnera competències transferides.

Tibau també va abordar les inspeccions de la Seguretat Social als clubs, que han acabat derivant en “sancions” malgrat que la tasca que s'hi realitza té un alt component de voluntariat. El dirigent va avisar, a més, que un “90%” de les entitats del país són petites i no tenen una “estructura administrativa” per fer front a aquestes exigències. Això ha tensat la corda fins a la situació actual de l'esport català, que “és molt difícil de mantenir.” Tibau va explicar que s'han “plantejat solucions viables” per no “ofegar” el sector, però només s'han trobat pals a les rodes. Va posar com a exemple la llei de mecenatge que el govern català no pot aplicar perquè no té les “competències” per fer-ho: “Faria que fluïssin diners i tindríem més recursos. Hi ha molts exemples d'equips de mitjana categoria d'arreu d'Europa que, gràcies a les lleis de mecenatge, poden subsistir.”

Tibau, malgrat tot, es va congratular de la unió de l'esport català enfront aquests greuges –va donar suport a la manifestació del 19 de març, que té com a lema Stop greuges esport català!–, però va dir que l'oposició a la nova llei que hi ha a Catalunya no té seguiment a la resta de l'Estat.