Castillejo sospesa el futur
Atletisme. Tot i la mínima mundialista en marató, no té intenció d'anar a Pequín i no descarta buscar feina veient la precarietat econòmica del seu esport
Carles Castillejo va tenir a Barcelona un retrobament reeixit amb la marató. Després de l'operació al tendó d'Aquil·les i de diverses lesions, acabar cinquè a la capital catalana amb un registre de 2h12:03, mínima per al mundial de Pequín, és per sentir-se més que satisfet. Amb tot, el fondista rubinenc no té cap intenció de competir a la capital xinesa: “A priori no. Haig de veure com evoluciona el tendó, que diumenge no em va molestar gens, i prendre decisions durant les pròximes setmanes. La idea, però, és que no.” Castillejo justifica la negativa: “Anar al mundial i acabar el 25è o el 30è no m'aporta econòmicament res.” Amb 36 anys, el maratonià català fa temps que sospesa el seu futur: “El mes de juny se m'acaba la beca [conseqüències de no haver competit internacionalment durant el 2014], que amb prou feines és de 400 euros mensuals, i tal com està la situació potser m'haig de posar a buscar feina la setmana vinent, perquè s'han de pagar moltes coses.”
Castillejo va signar ara fa quatre anys el contracte amb Adidas, conscient que podia està vivint el seu últim cicle olímpic. “Aquest any també se m'acaba el contracte, però espero que el puguem renovar per un temps”, destaca l'atleta. Per edat i a conseqüència de la delicada situació de l'atletisme estatal, el corredor rubinenc ja fa temps que busca alternatives a la seva trajectòria atlètica. De moment, exerceix d'entrenador d'alguns atletes de bon nivell com ara Lídia Rodríguez, campiona catalana de cros i tercera en l'última edició de l'estatal, Llorenç Sales i Artur Bossy. Junt amb el seu company de fatigues, Nacho Cáceres, també va fundar l'any passat una entitat atlètica amb vocació popular, Castillejo & Cáceres Running Team, que té més d'una cinquantena d'associats. “La feina d'entrenador és molt volàtil. Són coses extra, i amb això no m'asseguro el futur”, manifesta el doble campió estatal de marató. Castillejo té estudis de magisteri i psicopedagogia, però a la seva edat encara no té experiència docent i, ara per ara, veu difícil poder encaminar la seva trajectòria professional cap a les aules. De fet, l'any passat, en què no va poder competir per culpa de les lesions, es va presentar a les oposicions de la Guàrdia Urbana de Barcelona, però no va poder passar el primer tall.
Els Jocs, en suspens
Amb aquest panorama, Castillejo tampoc no veu gaire clar el camí fins als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro si no pot tenir una seguretat econòmica per preparar-los en condicions. D'altra banda, el nou vegades campió català de cros, fins i tot, dubta dels beneficis de tenir una beca com a internacional: “Suposa uns ingressos econòmics, però té contrapartides. A la federació espanyola són molt restrictius i el fet de tenir-la et tanca moltes portes, perquè no et deixen competir en cap prova que no figuri en el calendari oficial, com la Behovia, per exemple.” De totes maneres, Castillejo admetia diumenge que els maratonians estan fets d'una pasta especial, que en el seu cas li ha permès superar un calvari de lesions, i segur que en el futur, sigui quina sigui la seva decisió, li permetrà tirar endavant.