L'esport català continua la campanya per fer sentir la seva veu davant les decisions del govern estatal, que sembla que apunten directament a la seva viabilitat, almenys tal com la coneixem. Fa temps que el malestar és evident, però ahir es tractava de fer palès aquest descontentament amb un acte de força simbòlica amb gran transcendència mediàtica després que s'engegués l'etiqueta #sortimaguanyar en les xarxes socials.

L'UFEC, que fa d'altaveu d'aquest descontentament, va reunir dos milers de persones al complex esportiu de l'Estació del Nord a Barcelona. Esportistes, directius, polítics, dirigents i representants de la societat civil van alçar simbòlicament una gran targeta vermella contra els nou grans greuges que posen en perill el model de l'esport a Catalunya dels últims anys. Els presidents del FC Barcelona i del RCD Espanyol, Josep Maria Bartomeu i Joan Collet; el del Joventut, Ignasi Villacampa; el conseller de Presidència, Francesc Homs; la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; l'extennista Albert Costa, i el pilot Isidre Esteve van ser algunes de les personalitats que van seure a la primera fila al costat dels membres del consell executiu de la UFEC.

El president de l'entitat, Gerard Esteva, va admetre que allò era un autèntic memorial de greuges, com el que va adreçar les Corts Catalanes a Alfons XII el 1885. Va anunciar també un acord amb les dues associacions de municipis de Catalunya per aprovar mocions en tots els seus ajuntaments que aniran cap a Madrid per mirar de frenar, amb poques possibilitats d'èxit, unes lleis que simbolitzen l'esperit de la majoria absoluta del PP: passar per sobre de tot i de tothom.

Amb gran solemnitat, diversos presidents de federacions van denunciar des del faristol, i una per una, les normes que han provocat la preocupació, la indignació i també la por de les funestes conseqüències del sector esportiu.

Ramon Basiana (patinatge) va qualificar la llicència única de mesura recaptatòria per finançar l'esport d'elit espanyol a costa de l'esport de base de Catalunya; Andreu Subies (futbol) va expressar el cost inassumible que suposarà per als clubs l'obligatorietat de regularitzar els voluntaris –més de 400.000–; Carles Muñoz (paralítics cerebrals) va exigir que es posi en valor la formació que fan les federacions i que es pugui convalidar amb els estudis oficials; Josep Monràs (consell esportiu del Vallès Oriental) va demanar que no es perdi l'exempció fiscal per a les entitats sense ànim de lucre, un salvavides per a les entitats més humils; Narcís Carrió (hoquei sobre herba), va lamentar l'augment de l'IVA al sector del 10% al 21% –“l'esport no és un luxe”–; Jesús Andreu (triatló) va qualificar de cop baix l'obligatorietat dels clubs de cobrir una responsabilitat civil obligatòria de 70 milions d'euros, “116 vegades més que ara”; Xavier Torres (vela), va posar el dit a l'ull al govern de Madrid per haver aplicat una llei de costes que no té en compte els clubs nàutics –“sobretot els més petits”–; Maribel Zamora (voleibol) va assegurar que la llei contra el blanqueig de capitals obligarà els clubs més petits a fer front a unes despeses inassumibles de gestió, i Enric Bertran (natació) va lamentar que després que s'hagin reduït un 75% les subvencions en els últims anys, a Madrid no han estat capaços d'aprovar una llei de mecenatge per afavorir el patrocini privat.

Fins ahir, el manifest llegit solemnement en la trobada d'ahir ja l'havien signat 7.500 persones.

El que pretén fer l'esport català no és una revolució, sinó salvar el model actual. Ho va concretar Esteva en el seu parlament final. “Demanem a l'administració estatal que canviï les lleis que ofeguen, fiscalitzen i burocratitzen innecessàriament l'esport. Que facin un règim simplificat per a les entitats que ajudi a promocionar aquest gran sistema, tan positiu, del món de l'esport.”

El full de ruta, doncs, no preveu la desobediència. De moment, s'imposa el seny a la rauxa. La gran ovació final era un gest d'alerta al govern espanyol, no de trencament. El sector esportiu encara no crida “independència” en les seves trobades oficials, però és evident que el setge que pateix des del ministeri de José Ignacio Wert pot anar adherint cada vegada més militants a la causa sobiranista.

Aquest conjunt de greuges arriben just després de les retallades econòmiques. Els clubs i les federacions comencen a veure com els seus ajustats i austers pressupostos es podrien fer miques amb la medicina que els aplica Wert des de Madrid, un atac al teixit associatiu català. I l'esport, com va recordar Esteva, hauria de ser prioritari per a les institucions: “És un element bàsic d'integració laboral, d'integració de la immigració, d'educació per als joves i d'estalvi sanitari.” “Nosaltres arribem –va afegir– a molts llocs on els serveis públics no poden arribar i els clubs, i les federacions, ho fan sense ànim de lucre, és injust que se'ls ataqui d'aquesta manera.”

El president de la UFEC també va incidir en el fet que clubs, esportistes, federacions col·legis professionals, ajuntaments i fins i tot el govern català vagin de bracet per mirar de fer canviar aquestes lleis, tot i que els esforços fins ara han estat en va.

“Si anem junts serem més forts, anirem més lluny i serem més ràpids; com hem demostrat avui, amb pas ferm, i amb rumb clar, serem imparables, i aconseguirem allò que volem, un país més esportiu, més just i més lliure. Visca l'esport i visca Catalunya.” Així va acabar Esteva el discurs abans de demanar als assistents que alcessin el manifest davant els mitjans de comunicació per fer evident la protesta.