El més llest de la classe aquest any torna a ser Vincenzo Nibali, que és conscient de quin és el gran esdeveniment ciclista, i amb molta diferència: el Tour de França. Guanyar el Giro, per exemple, i ser segon en el Tour és menys rellevant que, simplement, guanyar el Tour. Per això el risc que pren Contador en sortir a tot gas des de la primera cursa de la temporada és altíssim. No és que defensi l'estratègia d'Indurain o Armstrong, que pràcticament centraven la seva temporada en les tres setmanes del Tour, sinó un terme mitjà. Nibali començarà a treure el cap de veritat a partir del critèrium Dauphiné, el vertader test previ per a la Grande Boucle.

Aquests dies, quan torna d'entrenar, arriba a casa, s'asseu al sofà, posa Eurosport i deu posar-se les mans al cap veient com Contador i també Froome –que va guanyar la volta a Andalusia– se les tenen quan encara no hem arribat al mes d'abril. Fa dècades que està demostrat que per guanyar el Tour s'ha de fer una preparació molt delicada i evitar sobreesforços. Per això Joaquim Rodríguez, per exemple, no ha volgut desgastar-se més del compte, i encara més si havia de competir en males condicions. Per això, Rolland ahir es va desfer. No necessàriament és un mal senyal, potser això vol dir que el pla per arribar a l'estiu al cent per cent és l'adequat.