El més llest de la classe aquest any torna a ser Vin­cenzo Nibali, que és cons­ci­ent de quin és el gran esde­ve­ni­ment ciclista, i amb molta diferència: el Tour de França. Gua­nyar el Giro, per exem­ple, i ser segon en el Tour és menys relle­vant que, sim­ple­ment, gua­nyar el Tour. Per això el risc que pren Con­ta­dor en sor­tir a tot gas des de la pri­mera cursa de la tem­po­rada és altíssim. No és que defensi l'estratègia d'Indu­rain o Arms­trong, que pràcti­ca­ment cen­tra­ven la seva tem­po­rada en les tres set­ma­nes del Tour, sinó un terme mitjà. Nibali començarà a treure el cap de veri­tat a par­tir del critèrium Daup­hiné, el ver­ta­der test previ per a la Grande Bou­cle.

Aquests dies, quan torna d'entre­nar, arriba a casa, s'asseu al sofà, posa Euros­port i deu posar-se les mans al cap veient com Con­ta­dor i també Fro­ome –que va gua­nyar la volta a Anda­lu­sia– se les tenen quan encara no hem arri­bat al mes d'abril. Fa dècades que està demos­trat que per gua­nyar el Tour s'ha de fer una pre­pa­ració molt deli­cada i evi­tar sobre­es­forços. Per això Joa­quim Rodríguez, per exem­ple, no ha vol­gut des­gas­tar-se més del compte, i encara més si havia de com­pe­tir en males con­di­ci­ons. Per això, Rolland ahir es va des­fer. No necessària­ment és un mal senyal, pot­ser això vol dir que el pla per arri­bar a l'estiu al cent per cent és l'ade­quat.