Xavi Tondo

De vega­des val més caure en gràcia que ser graciós. Recordo la frase d'una entre­vista que li vaig fer a la Volta del 2009. Estava des­es­pe­rat perquè després d'haver fet dues tem­po­ra­des excep­ci­o­nals no hi havia manera que cap gran equip el fitxés. En aquell moment defen­sava les files de l'Anda­lucía-Caja Sur, que va ser la seva pla­ta­forma de llançament cap al Cervélo, pri­mer, i el Movis­tar, després. En els grans equips, la fama no li va pujar al cap, va con­ti­nuar sent un humil espor­tista ena­mo­rat del seu esport i també de la Volta. El 2011 ell mateix es va ave­nir a ocu­par aquest espai per escriure una petita reflexió de l'etapa del dia. Li feia ràbia que la Volta no fos cone­guda. Per això, en una arri­bada a Mollet, després d'una rebuda mas­siva al pilot, va mos­trar el seu entu­si­asme: “Neces­si­tem més reper­cussió, encara tinc algun amic que em pre­gunta quan es corre la Volta quan resulta que ja s'ha fet.” Amb certa nostàlgia també he lle­git l'última frase que va escriure, exac­ta­ment el 28 de març, després d'aca­bar setè en la gene­ral. “Ara comen­cem a pen­sar en nous objec­tius, que això és molt llarg.” El 23 de maig va morir en un des­gra­ciat acci­dent, però la seva memòria serà difícil d'esbor­rar. Valls l'honora i els seus antics com­panys, començant per Val­verde, encara en par­len amb vene­ració.