Ho prevèiem com una possibilitat. És una regata molt llarga i poden passar moltes coses. Sobre el paper potser érem el quart equip més potent. Només hi ha hagut una retirada, que és excepcional. Això obria el ventall de possibilitats, però sabíem que podia passar.

Hi ha molts moments complicats, en una regata, però és clar que aquest va ser un dels que més ho va ser. Passes a ser un i mig, perquè l'Anna podia fer algunes coses, però no totes. Per sort va ser al final de la regata. Si hagués estat al principi no l'hauríem acabada.

Aquesta regata ens ha servit per agafar molta experiència. És la segona vegada que fem la volta al món i això ens dóna confiança. Però guanyar la Barcelona World Race també depèn molt de si trobem el patrocinador per poder preparar la regata amb antelació i amb una bona embarcació. Un gran èxit ja seria poder tornar a ser a la línia de sortida d'aquí quatre anys. Parlar ara d'un resultat és molt difícil. Són projectes molt intensos que costa molt fer realitat.

Sobretot estar amb la família. Tinc una filla de set mesos. Quan vaig marxar en tenia quatre. Ha estat un xoc força gran veure-la tan canviada i tan activa. També trobes a faltar un bon àpat, menjar fresc.

Al mar del Sud hi va haver moments molt difícils i quedaven dos mesos de regata per endavant. Això encara ho fa més dur. Dorms només tres hores seguides, com a màxim, i això fa que estiguis en un nivell de cansament permanent. Però érem conscients que això passaria i que tindríem alts i baixos.