“Estàs en un nivell de cansament permanent”

Ho prevèiem com una pos­si­bi­li­tat. És una regata molt llarga i poden pas­sar mol­tes coses. Sobre el paper pot­ser érem el quart equip més potent. Només hi ha hagut una reti­rada, que és excep­ci­o­nal. Això obria el ven­tall de pos­si­bi­li­tats, però sabíem que podia pas­sar.

Hi ha molts moments com­pli­cats, en una regata, però és clar que aquest va ser un dels que més ho va ser. Pas­ses a ser un i mig, perquè l'Anna podia fer algu­nes coses, però no totes. Per sort va ser al final de la regata. Si hagués estat al prin­cipi no l'hauríem aca­bada.

Aquesta regata ens ha ser­vit per aga­far molta experiència. És la segona vegada que fem la volta al món i això ens dóna con­fiança. Però gua­nyar la Bar­ce­lona World Race també depèn molt de si tro­bem el patro­ci­na­dor per poder pre­pa­rar la regata amb ante­lació i amb una bona embar­cació. Un gran èxit ja seria poder tor­nar a ser a la línia de sor­tida d'aquí qua­tre anys. Par­lar ara d'un resul­tat és molt difícil. Són pro­jec­tes molt inten­sos que costa molt fer rea­li­tat.

Sobre­tot estar amb la família. Tinc una filla de set mesos. Quan vaig mar­xar en tenia qua­tre. Ha estat un xoc força gran veure-la tan can­vi­ada i tan activa. També tro­bes a fal­tar un bon àpat, men­jar fresc.

Al mar del Sud hi va haver moments molt difícils i que­da­ven dos mesos de regata per enda­vant. Això encara ho fa més dur. Dorms només tres hores segui­des, com a màxim, i això fa que esti­guis en un nivell de can­sa­ment per­ma­nent. Però érem cons­ci­ents que això pas­sa­ria i que tindríem alts i bai­xos.