La Volta al País Basc no és una prova qualsevol per a Joaquim Rodríguez. El seus inicis en el ciclisme d'elit van tenir lloc a l'Iberdrola i, des de llavors, la seva relació amb la fogosa afició basca és de devoció mútua. Ahir, doncs, va poder fer realitat un dels seus somnis, ser coronat amb la tradicional txapela com a vencedor de la volta europea d'una setmana amb més afició per metre quadrat. Purito es va sobreposar al seu pànic a les contrarellotges i, amb un recorregut de 18 quilòmetres que tenia una trampa final (l'alt d'Aia) idònia per a les seves característiques, va fer valer la seva experiència per deixar enrere tots els altres candidats: Sergio Henao (Sky), Nairo Quintana (Movistar), Simon Yates (Orica) i Michal Kwiatkowski (Etixx-Quick Step).

Rodríguez, que arribava a la volta després de més d'un any sense guanyar cap cursa, no només es va endur el triomf en la general, sinó que va quedar a quatre segons del triomf d'etapa, que va ser per a Tom Dumoulin. El balanç és fantàstic: dues victòries d'etapa i la general. Ell mateix s'ha adonat, a més, que amb 35 anys pot mantenir el nivell del 2013 just unes setmanes abans d'afrontar les clàssiques de les Ardenes i, sobretot, la Lieja-Bastogne-Lieja, que té marcada en vermell des de fa dues dècades.

En l'exigent contrarellotge, Purito va aprofitar algunes errades dels seus rivals. Henao, per exemple, va trigar massa temps a canviar la bicicleta per afrontar la pujada final, i Simon Yates, líder virtual en els primers quilòmetres, va fer un pecat de joventut, no reservar benzina per als terribles tres quilòmetres de l'arribada, amb percentatges superiors al 25%. El català, en canvi, ho tenia tot calculat. No es va posar nerviós i ho va donar tot just quan s'havien de marcar les diferències, precisament al coll d'Aia, que el dia abans tothom havia pujat.

Purito és el tercer català que guanya la Volta al País Basc. Abans ho havien fet Mariano Cañardo (1930) i Josep Lluís Laguía (1982).