Tennis

TONI NADAL

ENTRENADOR DE RAFA NADAL

“He ensenyat al Rafel a ser dur”

Toni Nadal, el tècnic de sempre del seu nebot Rafa Nadal, li ha inculcat al llarg de la seva trajectòria uns valors que l'han ajudat a tenir la fortalesa mental necessària per triomfar en el tennis

Diu que a Montecarlo va fer el millor joc fins ara de l'any i té clar que Djokovic serà el gran rival a París

Rafel se'n riu de mi, diu que no hi entenc, però ja li vaig dir que el Madrid notaria la baixa de Modric
Ser el seu tiet m'ha permès exercir una influència superior a la d'un tècnic normal
Amb els materials actuals estem facilitant que gent amb poca tècnica progressi

Toni Nadal (Mana­cor, 1961), tiet i entre­na­dor de Rafa Nadal tota la vida, explica en el lli­bre Todo se puede entre­nar (Ali­enta Edi­to­rial) els valors basats en el tre­ball i la reflexió que ha incul­cat al seu dei­xe­ble i que li han con­fi­gu­rat una men­ta­li­tat gua­nya­dora marca de la casa. Admet que la impu­ni­tat fami­liar li va per­me­tre mode­lar en major mesura el caràcter de Nadal, un alumne “dòcil” amb una pre­dis­po­sició idònia per assi­mi­lar les idees que li ha transmès el seu tiet.

Com va sor­gir el lli­bre?
L'edi­to­rial em va pro­po­sar fer-lo i jo vaig accep­tar.
El fet de ser el seu nebot ha faci­li­tat el procés?
Total­ment, perquè he tin­gut una influència supe­rior a la d'un entre­na­dor nor­mal i una lli­ber­tat d'actu­ació també supe­rior a la nor­mal.
Suposo que Nadal ja tenia un caràcter pre­dis­po­sat per assu­mir el seu mètode.
No tot­hom ho podria fer. El gran talent del meu nebot ha faci­li­tat això. És un tipus cor­recte, dòcil i edu­cat. I això ho ha faci­li­tat. Avui dia és difícil tro­bar nois així.
Però la can­ta­re­lla que els nois d'avui dia són dife­rents dels d'abans ja fa gene­ra­ci­ons que tri­omfa.
Ara, la imatge va per damunt de tot i caiem massa vega­des en els temes super­fi­ci­als. L'estat de benes­tar que hi ha hagut durant molts anys també ha pro­pi­ciat aquest canvi.
O sigui que l'entorn actual no ajuda gens.
No, no ajuda gens. Això és claríssim.
També fa referència a la cul­tura de l'excés d'elogi.
És una cosa que abans no s'esti­lava. Elo­giar en excés a ningú no es feia. Un pare no par­lava mai bé del seu fill, hi havia una dis­creció. Ara els pares diuen que els seus fills són extra­or­di­na­ris. És un món dife­rent.
I això tras­lla­dat a la premsa, amb elo­gis quan tot va bé i crítiques o excés de pes­si­misme quan les coses es tor­cen, com ho ges­ti­o­nen?
Hi ha un fet que ha pas­sat fa poc. És el cas de Cris­ti­ano Ronaldo, un ídol acla­mat quan va ser pilota d'or. Va tenir una bai­xada d'alguns par­tits i el van xiu­lar els matei­xos que l'havien elo­giat.
No hi ha terme mitjà, doncs...
Tot s'ha radi­ca­lit­zat molt més, hi ha un excés de fana­tisme. S'exa­gera en tot, i sem­bla que la dis­creció i la pon­de­ració han des­a­pa­re­gut. A mi, com que m'agrada el que ara no es porta, espero que torni.
Com dige­rei­xen aquest entorn?
Pro­cu­rem que els èxits no ens afec­tin en excés ni fer massa espants quan les coses no fun­ci­o­nen. Inten­tem accep­tar amb nor­ma­li­tat les dues tendències.
Què és el més essen­cial que ha ense­nyat al seu nebot?
Bàsica­ment he aju­dat el Rafel a for­mar el seu caràcter, a ser un tipus dur. Vaig fer feina perquè fos un tipus dur men­tal­ment i he pro­cu­rat molt sem­pre obli­gar-lo a pen­sar. Des de molt petit he inclòs en els meus entre­na­ments la paraula per què? Per què passa això? Fer-lo refle­xi­o­nar sobr les coses. I això apli­cat a dins de la pista i fora de la pista.
Hi ha molts nois que juguen bé però juguen mecànica­ment, sense estratègia.
Avui dia hi ha poca gent que no jugui bé. Les coses s'han faci­li­tat molt i tot­hom pega bé la pilota. Després ja ve aquest plus de pen­sar una mica, de ser més agres­siu, de ser fort en els moments clau, i això és el que marca la diferència.
El sacri­fici és bàsic.
No ho veig tant com una qüestió de sacri­fici sinó com una relació de causa efecte. El que no pot ser és gua­nyar Roland Gar­ros i estar fent cer­ve­ses al bar. S'ha d'entre­nar. Això no és un sacri­fici. Les coses cos­ten, i des­ta­car en qual­se­vol aspecte de la vida costa. Rafel ho té molt clar. Gua­nyar Fede­rer costa. Gua­nyar Djoko­vic costa i costa molt. I et pot pas­sar que facis tot el que toca i tam­poc no ho acon­se­guei­xis. Però almenys tindràs la satis­facció per­so­nal d'haver fet tot allò que podies. Tu tries el camí en la vida.
Li fa molt mala espina la gent que no dubta.
No puc con­ce­bre que una per­sona no tin­gui dub­tes. Només els molts fanàtics o els molt beneits no en tenen. En la gent nor­mal, el propi és dub­tar, perquè les coses no són tan clares. Quan escolto polítics o afi­ci­o­nats de fut­bol que veuen el seu per­fecte i tot el que pro­cla­men els altres ho veuen mala­ment, això no ho puc con­ce­bre.
I les dis­cus­si­ons de fut­bol amb el seu nebot, com van, tenint en compte que vostè és culer i ell blanc?
Tenim una visió molt dife­rent del fut­bol, par­tint de la base que ell en sap molt més que jo perquè en veu molt més, però jo tinc la sort de ser menys fanàtic que ell, i això em per­met veure les coses de manera més objec­tiva i amb més anàlisi. Si ho dema­nes a ell suposo que no hi estarà d'acord, però jo pro­curo no fer una doble lec­tura en funció de qui fa una cosa o diu una opinió és del Barça o del Madrid, i pro­curo fer l'anàlisi objec­tiva.
Vostè és culer, i tenint Rafa un tiet juga­dor del Barça, per què és del Madrid?
La nos­tra família està divi­dida perquè som tres del Barça i dos del Madrid, però els que som del Barça som menys fanàtics. Ells són els apas­si­o­nats.
Com els afec­tarà la baixa de Modric?
Els afec­tarà total­ment. Rafel se'n riu de mi perquè diu que no sé de fut­bol. Quan Modric es va lesi­o­nar per pri­mera vegada i Isco sem­blava la gran solució, jo ja li vaig dir que es nota­ria molt la baixa del croat. Quan Isco juga al davant, encara, però quan juga més endar­re­rit penso que alen­teix massa el joc.​Modric és la peça clau que fa que tant Kroos com la resta juguin millor. Deien que Isco era clau, però jo no ho tenia tan clar. Curi­o­sa­ment va coin­ci­dir que el Madrid va remun­tar el vol quan va tor­nar Modric, i con­tra el Barça al Camp Nou ells van ser millors.
Tor­nant al ten­nis, hi haurà vida quan Fede­rer, Nadal, Djoko­vic i Mur­ray es reti­rin?
Hi ha hagut una època en què no han sor­tit grans juga­dors i en què el top ten s'anava enve­llint, però estem vivint la irrupció de joves que poden ser molt bons, com ara Rublev, Zve­rev, Kyr­gios o Kokki­nakis. I espe­rem que ben aviat hi hagi algun ten­nista espa­nyol entre ells.
Quin model de ten­nis li agrada?
M'agrada un joc més lent i en què la tàctica tin­gui una incidència. Estem ten­dint a tot el con­trari.
En aquest sen­tit, vostè ha pre­co­nit­zat que una pos­si­ble solució seria fins i tot que les raque­tes fos­sin més cur­tes.
L'evo­lució del mate­rial ha faci­li­tat la rapi­desa del joc i sobre­tot en la següent gene­ració veu­rem aquest estil de més velo­ci­tat i menor estratègia. En els esports de pilota, hi ha una part física i una part tàctica, i ara la part tàctica està des­a­pa­rei­xent una mica. A mi m'agra­dava que Nas­tase fes una cosa o un cop dife­rent i que Borg en fes d'altres, per exem­ple.
El gran públic també ho agra­eix...
Efec­ti­va­ment, els punts que més aplau­dei­xen i els millors punts de l'any són inter­can­vis més llargs. S'hau­ria de bus­car una solució, i no ho dic ja per en Rafel, perquè no pro­poso els can­vis per ara sinó per més enda­vant. El propòsit final és per­me­tre a l'espec­ta­dor veure més espec­ta­cle. En cas con­trari, el ten­nis tindrà poca estratègia, com passa en esports nord-ame­ri­cans com ara el beis­bol o les cur­ses de cot­xes en cir­cuits ovals. Per­so­nal­ment, no els trobo cap gràcia.
Com veu la pro­posta de la fede­ració inter­na­ci­o­nal d'eli­mi­nar el segon ser­vei i escurçar els sets?
No ho sé. No pro­poso un canvi con­cret. El que pro­poso és un estudi de can­vis. El que hem de cer­car és que tri­omfi la tècnica. I tu em diràs, si el Rafel la té estra­nya. Pot­ser sí. Però el que estem faci­li­tant avui dia és que juga­dors amb poca tècnica puguin pro­gres­sar. Jo quan vaig al fut­bol m'agrada veure Messi, Ney­mar, juga­dors hàbils que donen espec­ta­cle.
Quin serà el gran rival a batre a Roland Gar­ros?
Sens dubte Djoko­vic, perquè està fent un inici d'any espec­ta­cu­lar. Però en el ten­nis i en l'esport les coses can­vien, i sovint costa man­te­nir el nivell. Passa sovint que el que avui sem­bla imba­ti­ble al cap d'un temps ja no t'ho sem­bla tant.
Com arriba Nadal al
Godó?
Bé. El joc del Rafel a Mon­te­carlo va ser molt supe­rior al que havia exhi­bit fins ara en els altres tor­ne­jos de la tem­po­rada, i ara cal seguir en la mateixa línia fins a París. Tant de bo poguéssim gua­nyar el Godó.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)