L'implacable i elegant japonès Kei Nishikori (1) i l'espanyol Pablo Andújar, convidat excepcional, jugaran avui a la pista central del RCT Barcelona a partir de les 17.30 h l'estrambòtica final de la 63a edició del Barcelona Open Banc Sabadell. Nishikori, número 5 de l'ATP, defensa el títol que va conquerir el 2014, en una final també prou inesperada, contra el colombià Santiago Giraldo. L'asiàtic va apallissar ahir l'eslovac Martin Klizan (14) per 6-1 i 6-2 en una hora i 17 minuts, mentre que el tennista de Cuenca que viu a València Pablo Andújar es va desfer contra tot pronòstic del xabià David Ferrer per 7-6 (6) i 6-3 apel·lant a la valentia en una hora i 45 minuts. El d'avui serà el partit més important de la vida esportiva d'Andújar, semifinalista en el Masters 1.000 de Madrid el 2013 i guanyador de tres títols ATP 250. El japonès, que domina en els duels cara a cara per
2-1, busca el seu novè títol.

Anem a pams. Nishikori va desplegar tot el seu repertori d'excel·lències davant d'un descol·locat –en el sentit metafòric i en el literal– Klizan. Utilitzant termes futbolístics, en el minut 17 el japonès ja guanyava per 5-0, amb trencaments favorables en el segon i el quart jocs i una sensació de superioritat esfereïdora. El cop de dreta que el de Bratislava va esgrimir com a gran argument en els quarts contra Tommy Robredo va quedar absolutament desactivat perquè l'asiàtic, des del centre de la pista, feia córrer Klizan, que abaixa molt el seu nivell quan no pot colpejar amb els peus plantats a terra. Nishikori, que executa amb la senzillesa dels elegits i sembla que llisqui per la pista, va exhibir-se amb les deixades, els globus i, fins i tot, la volea. A més, va salvar sis pilotes de trencament en contra. El més destacable del segon set, a banda que el primer joc va durar 18 minuts –Nishikori va salvar dues pilotes de trencament que van acabar d'enfonsar Klizan–, van ser els dos breaks favorables al vigent campió, que va fer i desfer al seu gust i que arriba a la final d'avui amb ben poc desgast.

La segona semifinal va arrencar avorrida, però va ser un miratge, perquè el primer set, esquizofrènic, no va ser apte per a psicòlegs. Ferrer, que havia derrotat fins ara el seu rival en el tres partits previs, duia la iniciativa i Andújar es feia un tip de córrer per darrere de la línia de fons. El break favorable al xabià en el segon joc i el 0-3 no feien presagiar igualtat. Amb 1-4, el de Cuenca va fer un pas endavant i va començar a arriscar-se. El seu revés paral·lel va començar a fer mal i va acabar sent una arma de destrucció. També es va permetre pujar a la xarxa quan veia l'oportunitat de fer-ho. Va recuperar el trencament en el setè joc i es va posar al davant amb un altre break en l'onzè (6-5). Va ser llavors quan li va tremolar el pols i va malbaratar tres pilotes de set. Ferrer va apel·lar a l'experiència –setena semifinal a Barcelona i quatre finals perdudes–, va trencar el servei en el mateix joc (6-6) i va forçar el tie-break. Amb 2-6 i Andújar desencisat, Ferrer tenia el set a la mà però, inexplicablement, va consentir un parcial meritori del seu rival de 6-0 i el primer set va caure del costat d'Andújar. Ferrer va pagar la lògica desconcentració a preu d'or, i quan se'n va adonar ja perdia per 3-0. Va mirar de reaccionar però el de Cuenca, que va fer un segon set excepcional, ho va enllestir en la tercera pilota de partit.