Nadal contra el món
El balear busca la desena corona a la terra de París en una dinàmica de falta de confiança en el seu joc pels mals resultats i en el marc de la supremacia de Novak Djokovic
Si Nadal no fos Nadal, la semifinal perduda a Montecarlo contra Djokovic amb bones sensacions, haver arribat a la final de Madrid contra Murray tot i ser abassegat o als quarts de Roma serien arguments suficients per dir que irromp en un bon momenta la cita de París que arrenca avui. Però acostumats a l'excel·lència del balear sobre argila, l'assalt a la seva desena corona de Roland Garros tot just ara que es compleix una dècada des del seu primer triomf el 2005 –diu que si pogués, en faria prou amb “l'energia i les cames que tenia llavors¨–, s'entreveu com una missió més feixuga que altres anys perquè no ha sucat en la gira europea sobre terra batuda, un dèficit mai vist. S'ajunten dos condicionants adversos. El seu nivell de confiança en el seu joc és inferior a l'habitual i el grup d'aspirants encapçalat pels dos cops finalista a París (2010 i 2014) Novak Djokovic és enguany molt qualificat. El serbi ha guanyat tot el que ha volgut des que va tancar el 2014 amb els triomfs en el Masters 1.000 de París i la copa Masters. El 2015 ha encadenat el triomf a l'obert d'Austràlia i les victòries en els quatre Masters 1.000 en què ha participat: Indian Wells, Miami, Montecarlo i Roma. A Madrid, sense el serbi, es va imposar l'escocès Andy Murray. Escombrant Nadal en una final pletòrica en què va atresorar el seu segon títol sobre terra, el britànic també va alçar la veu per trencar el monopoli de Nadal. Tampoc no s'ha d'oblidar el gran Roger Federer, campió el 2009 en l'únic armistici del balear després de perdre contra el suec Robin Soderling. Ni el txec Tomas Berdych i el japonès Kei Nishikori, campió dos anys seguits a Barcelona demostrant que el seu revés impecable també corre en la terra vermella. Finalista al darrer obert dels EUA que es va endur el croat Marin Cilic amb el consentiment dels quatre grans, Nishikori té clar que ha de demostrar la seva vàlua en partits al millor de cinc sets sobre terra. L'any passat el van fer fora de seguida i també venia de grans actuacions.
Respecte del sorteig, Nadal i Djokovic van per la part de dalt del quadre i es trobarien en uns hipotètics quarts de final. Abans, però, el balear hauria de doblegar el búlgar Dimitrov o el català Robredo. En les semifinals els esperarien Murray o Ferrer. Per la part de baix hi són Federer, Berdych, Nishikori i Wawrinka.
PROTAGONISTES
MÉS FAVORITS
Murray arriba millor que mai després del títol a Madrid contra el balearLA RESTA
A Federer no se'l pot descartar i s'ha de comptar amb Nishikori i BerdychXaràpova defensa el títol
La russa Maria Xaràpova, que en la final del 2014 va vèncer la romanesa Simona Halep i va obtenir el seu segon títol a París (2012) –ha jugat les tres darreres finals consecutives–, és la gran favorita juntament amb la nord-americana Serena Williams (1), que empaita els 22 títols de Grand Slam de l'alemanya Steffi Graf –en té 19– i que llueix dues corones a Roland Garros (2002 i 2013). La catalana Garbiñe Muguruza (21) mirarà de repetir la gesta del curs passat, en què va caure en quarts contra Xaràpova després d'haver-se carregat en el segon partit per un doble 6-2 Serena Williams. La canària que s'entrena a Barcelona Carla Suárez (8) ha jugat tres finals aquest curs i viu el moment més dolç de la seva carrera. Súarez i Muguruza es podrien trobar a vuitens.