Ada Colau liquida BCN 2026
El nou Ajuntament de Barcelona considera que la candidatura olímpica no és una priortat
Els alcaldes del Pirineu se senten decebuts per la decisió unilateral del govern de Colau sobre un projecte “de país”
Barcelona i el Pirineu català no presentaran la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2026. El tinent d'alcalde de la capital catalana, Gerardo Pisarello, va anunciar ahir, en una roda de premsa conjunta amb l'alcaldessa Ada Colau, celebrada després de la primera comissió de govern, que el projecte olímpic no és “prioritari” per a la ciutat. “Els esdeveniments esportius que hem de tirar endavant han de tenir a veure amb el context mediterrani de la ciutat”, va dir Pisarello.
El programa de Barcelona en Comú ja avançava l'aposta per seleccionar els “esdeveniments prioritaris” per a la ciutat en funció que “siguin sostenibles econòmicament, socialment i ambientalment.” També deixava oberta la porta a “l'avaluació” de la candidatura olímpica de Barcelona sota aquests paràmetres. La mateixa alcaldessa de la ciutat va dir, després de prendre possessió del càrrec, que es plantejaria la revisió de la candidatura si tenia “el consens de tot el sector esportiu, en el sentit més ampli”, però només han calgut tres dies hàbils de govern per liquidar definitivament el projecte olímpic. L'anunci va arribar l'endemà del cessament d'Òscar Grau com a director de l'oficina de la candidatura, tal com va informar ell mateix a través d'un comunicat.
Decepció al Pirineu
Com avançava dimarts El Punt Avui, els alcaldes del Pirineu volien demanar una reunió urgent amb Ada Colau per defensar els beneficis de la candidatura. Un dels implicats, l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, va mostrar ahir la seva “sorpresa” per haver conegut la notícia a través dels mitjans: “No s'ha parlat amb el territori. Barcelona liderava el projecte, però hi havia molts actors implicats. Ens sorprèn la rapidesa amb què s'ha pres la decisió, sobretot perquè no era urgent. Els Jocs són el 2026 i hi havia temps fins al 2017 per presentar la candidatura.” També va lamentar que l'Ajuntament de Barcelona hagués actuat de manera unilateral: “Barcelona anava de la mà del territori, les federacions, la societat civil... S'ha pres una decisió de manera unilateral. Aquestes no són formes del segle XXI. Han tirat pel dret com a l'època del yo ordeno y mando. Calia parlar i consensuar.” Piñeira considera que la decisió hauria d'haver passat, també, pel plenari de l'Ajuntament de Barcelona i va defensar la “consulta popular” que volia fer l'alcalde anterior, Xavier Trias. També va dir que es perdia una gran oportunitat per al país: “Suposava un seguit d'inversions. Els Jocs passen, però les inversions es queden. Posava el Pirineu al mapa i suposava una promoció per als esports d'hivern, que per a nosaltres és bàsica. Però els Jocs també eren una oportunitat per a Barcelona.”
L'alcalde d'Alp i president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, es va mostrar decebut per la decisió i va dir que espera que els alcaldes del Pirineu puguin reunir-se amb Colau: “Ni ens hem pogut explicar. Intentarem que reconsideri la seva decisió o que , com a mínim, conegui com ho ha rebut el Pirineu.” L'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, també va dir que espera la reunió amb Colau: “Volem conèixer els seus punts de vista i que ella conegui els nostres. Seria bo continuar explorant la candidatura.”
REACCIONS
Una idea d'Hereu que va continuar Trias
El projecte olímpic de Barcelona i el Pirineu català per organitzar uns Jocs d'Hivern va ser idea de Jordi Hereu quan era alcalde de la ciutat. El gener del 2010 va anunciar que la capital catalana es presentaria a la cursa per ser la seu de l'edició del 2022. Jordi Trias va continuar el projecte quan va arribar a l'alcaldia el 2011, però finalment el va retirar l'octubre del 2013 després d'una reunió amb Tomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional (COI), que va plantejar a la delegació catalana que s'agafés més temps amb l'objectiu de desenvolupar un pla de formació per augmentar el grau competitiu dels esportistes locals. El COI, però, va valorar la capacitat acreditada de Barcelona per acollir grans esdeveniments. Malgrat la retirada, Trias va tirar endavant una nova candidatura per als Jocs del 2026, que preveia que es fessin les proves de gel a Barcelona i les proves de neu i trineus a la Cerdanya, entre les estacions de la Molina i la Masella.
Notícies
Dimarts,19 novembre 2024