Ressorgeix

Joa­quim Rodríguez s'ha escul­pit una figura de ciclista de pri­mer ordre mun­dial peda­lada a peda­lada. Ahir la va mode­lar una mica més en l'etapa reina dels Piri­neus. Es va exhi­bir en l'ascens final a Pla­teau de Bei­lle sota una pluja intensa.Va dei­xar enrere dos com­panys de viatge peri­llo­sos com el danès Jakob Fugl­sang (Astana) i el francès Romain Bar­det (AG2R), també es va des­fer del campió del món, el polonès Mic­hal Kwi­atkowski (Etixx), i va recórrer els últims cinc quilòmetres en soli­tari fins a cre­uar, vic­toriós, la meta per segon cop a la pre­sent edició, jus­ta­ment el dia que es com­plien cinc anys exac­tes del pri­mer tri­omf a la cursa fran­cesa.

El vallesà, malau­ra­da­ment alli­be­rat de la pressió de com­pe­tir per la gene­ral, va pro­ta­go­nit­zar una jor­nada excel·lent. Va saber lle­gir la cursa i no es va des­pis­tar a l'hora d'entrar l'esca­pada del dia poc abans dels trenta pri­mers quilòmetres després de la sor­tida de Lan­ne­me­zan. Va rodar amb la tran­quil·litat de tenir una etapa al sarró i va tenir sang freda en tot moment, entre els 21 com­panys d'aven­tura: Bar­det, Che­rel, Riblon (AG2R), Iza­girre (Movis­tar), Cha­va­nel i Cop­pel (IAM), Sicard i Coquard (Europ­car), Dela­place i Brun (Bre­tagne), Ladagnous i Roy (FDJ), Kwi­atkowski (Etixx), Dura­sek (Lam­pre), Meint­jes (MTN), Navarro (Cofi­dis), Wes­tra i Fugl­sang (Astana), Preid­ler (Giant), Van­marcke (Lot­toNL), Barta (Bora). Va ges­ti­o­nat l'esforç i va col·labo­rar perquè l'esca­pada es con­so­lidés i tingués pos­si­bi­li­tats d'arri­bar a bon port. Al Por­tet d'Aspet, de segona cate­go­ria, i en el Lers, de pri­mera, no va mal­gas­tar esforços per bus­car boni­fi­ca­ci­ons en una clas­si­fi­cació de la mun­ta­nya que no era pri­o­ritària. En alguns moments va saber patir per no des­pen­jar-se, men­tre el grup d'esca­pats anava per­dent efec­tius per la duresa de la jor­nada i els efec­tes del rui­xat que els va sor­pren­dre. Tam­poc es va pre­ci­pi­tar quan Kwi­atkowski i Van­marcke van aga­far un avan­tatge que va vore­jar els dos minut abans de l'ascens a Pla­teau de Bie­lle. En l'últim port i ja en un grup reduït amb Bar­det i Fugs­lang va impul­sar un con­tra­a­tac per reduir la diferència dels dos cap­da­van­ters i va pre­sen­tar les cre­den­ci­als a la victòria. Va enca­de­nar 4 atacs en els últims10 km que van aca­bar amb Bar­det pri­mer i Fugs­lang després. El camí fins a la victòria sem­blava etern. Fugs­lang es per­fi­lava com una amenaça si era capaç d'aga­far un ritme viu i no per­dia el vallesà de vista. Però la rea­li­tat va ser dife­rent. Purito es va regu­lar a la per­fecció i va aug­men­tar la diferència amb el danès, eli­mi­nant-lo i apla­nant el camí cap a la vui­tena victòria d'etapa cata­lana al Tour.