Joaquim Rodríguez s'ha esculpit una figura de ciclista de primer ordre mundial pedalada a pedalada. Ahir la va modelar una mica més en l'etapa reina dels Pirineus. Es va exhibir en l'ascens final a Plateau de Beille sota una pluja intensa.Va deixar enrere dos companys de viatge perillosos com el danès Jakob Fuglsang (Astana) i el francès Romain Bardet (AG2R), també es va desfer del campió del món, el polonès Michal Kwiatkowski (Etixx), i va recórrer els últims cinc quilòmetres en solitari fins a creuar, victoriós, la meta per segon cop a la present edició, justament el dia que es complien cinc anys exactes del primer triomf a la cursa francesa.

El vallesà, malauradament alliberat de la pressió de competir per la general, va protagonitzar una jornada excel·lent. Va saber llegir la cursa i no es va despistar a l'hora d'entrar l'escapada del dia poc abans dels trenta primers quilòmetres després de la sortida de Lannemezan. Va rodar amb la tranquil·litat de tenir una etapa al sarró i va tenir sang freda en tot moment, entre els 21 companys d'aventura: Bardet, Cherel, Riblon (AG2R), Izagirre (Movistar), Chavanel i Coppel (IAM), Sicard i Coquard (Europcar), Delaplace i Brun (Bretagne), Ladagnous i Roy (FDJ), Kwiatkowski (Etixx), Durasek (Lampre), Meintjes (MTN), Navarro (Cofidis), Westra i Fuglsang (Astana), Preidler (Giant), Vanmarcke (LottoNL), Barta (Bora). Va gestionat l'esforç i va col·laborar perquè l'escapada es consolidés i tingués possibilitats d'arribar a bon port. Al Portet d'Aspet, de segona categoria, i en el Lers, de primera, no va malgastar esforços per buscar bonificacions en una classificació de la muntanya que no era prioritària. En alguns moments va saber patir per no despenjar-se, mentre el grup d'escapats anava perdent efectius per la duresa de la jornada i els efectes del ruixat que els va sorprendre. Tampoc es va precipitar quan Kwiatkowski i Vanmarcke van agafar un avantatge que va vorejar els dos minut abans de l'ascens a Plateau de Bielle. En l'últim port i ja en un grup reduït amb Bardet i Fugslang va impulsar un contraatac per reduir la diferència dels dos capdavanters i va presentar les credencials a la victòria. Va encadenar 4 atacs en els últims10 km que van acabar amb Bardet primer i Fugslang després. El camí fins a la victòria semblava etern. Fugslang es perfilava com una amenaça si era capaç d'agafar un ritme viu i no perdia el vallesà de vista. Però la realitat va ser diferent. Purito es va regular a la perfecció i va augmentar la diferència amb el danès, eliminant-lo i aplanant el camí cap a la vuitena victòria d'etapa catalana al Tour.