Ressorgeix
Tour. Joaquim Rodríguez va ressorgir i va celebrar el segon triomf de la present edició en signar un ascens a Plateau de Bielle memorable després d'haver rodat escapat tota la jornada
Joaquim Rodríguez s'ha esculpit una figura de ciclista de primer ordre mundial pedalada a pedalada. Ahir la va modelar una mica més en l'etapa reina dels Pirineus. Es va exhibir en l'ascens final a Plateau de Beille sota una pluja intensa.Va deixar enrere dos companys de viatge perillosos com el danès Jakob Fuglsang (Astana) i el francès Romain Bardet (AG2R), també es va desfer del campió del món, el polonès Michal Kwiatkowski (Etixx), i va recórrer els últims cinc quilòmetres en solitari fins a creuar, victoriós, la meta per segon cop a la present edició, justament el dia que es complien cinc anys exactes del primer triomf a la cursa francesa.
El vallesà, malauradament alliberat de la pressió de competir per la general, va protagonitzar una jornada excel·lent. Va saber llegir la cursa i no es va despistar a l'hora d'entrar l'escapada del dia poc abans dels trenta primers quilòmetres després de la sortida de Lannemezan. Va rodar amb la tranquil·litat de tenir una etapa al sarró i va tenir sang freda en tot moment, entre els 21 companys d'aventura: Bardet, Cherel, Riblon (AG2R), Izagirre (Movistar), Chavanel i Coppel (IAM), Sicard i Coquard (Europcar), Delaplace i Brun (Bretagne), Ladagnous i Roy (FDJ), Kwiatkowski (Etixx), Durasek (Lampre), Meintjes (MTN), Navarro (Cofidis), Westra i Fuglsang (Astana), Preidler (Giant), Vanmarcke (LottoNL), Barta (Bora). Va gestionat l'esforç i va col·laborar perquè l'escapada es consolidés i tingués possibilitats d'arribar a bon port. Al Portet d'Aspet, de segona categoria, i en el Lers, de primera, no va malgastar esforços per buscar bonificacions en una classificació de la muntanya que no era prioritària. En alguns moments va saber patir per no despenjar-se, mentre el grup d'escapats anava perdent efectius per la duresa de la jornada i els efectes del ruixat que els va sorprendre. Tampoc es va precipitar quan Kwiatkowski i Vanmarcke van agafar un avantatge que va vorejar els dos minut abans de l'ascens a Plateau de Bielle. En l'últim port i ja en un grup reduït amb Bardet i Fugslang va impulsar un contraatac per reduir la diferència dels dos capdavanters i va presentar les credencials a la victòria. Va encadenar 4 atacs en els últims10 km que van acabar amb Bardet primer i Fugslang després. El camí fins a la victòria semblava etern. Fugslang es perfilava com una amenaça si era capaç d'agafar un ritme viu i no perdia el vallesà de vista. Però la realitat va ser diferent. Purito es va regular a la perfecció i va augmentar la diferència amb el danès, eliminant-lo i aplanant el camí cap a la vuitena victòria d'etapa catalana al Tour.
Froome controla
Els equips dels favorits, encapçalats per l'Sky, van beneir l'escapada i els van donar un temps prudencial per disputar-se l'etapa i ningú més alterés l'harmonia. Els companys del líder, el britànic Chris Froome, van imposar un ritme alt per controlar. Les hostilitats no es van desfermar finsa a l'ascens a Plateau de Bielle, i tots els rivals van provar el mallot groc, que es va mantenir ferm i ben protegit per Geraint Thomas i Richie Porte. Els companys d'Alberto Contador, Rafal Majka i Michal Rogers, van ser els primers de tensar la corda. El de Pinto va provar sort fugaçment a 6,5 km de la meta. Nibali també ho va intentar abans que Valverde, però ningú es va escapar de les urpes de Porte. Froome va canviar de ritme, no va fer estralls i Nairo Quintana tampoc se'n va sortir i van arribar junts a la meta.
Avui el pilot iniciarà la transició als Alps pel massís central i el final és apte per a velocistes com John Degenkolb, Michael Matthews i Peter Sagan.
Cinc anys exactes de l'estrena
La casualitat va voler que la tercera victòria de Joaquim Rodríguez coincidís el mateix dia, però cinc anys després de l'estrena victoriosa a la cursa francesa. Aleshores va atacar a les dures rampes del final de Mende, on curiosament també hi ha un final d'etapa demà. Es va imposar a Contador. El triomf converteixen el de Parets en el català amb més victòries al Tour, al davant de Poblet.