Ahir, a la piscina instal·lada al camp de futbol del Rubin Kazan, Pau Ribes va complir un somni que tenia des dels set anys. Al costat de Gemma Mengual, la gran pionera de la natació sincronitzada a casa nostra, el jove de Dosrius va saltar a l'aigua per participar en la fase preliminar del nou duet mixt del mundial de natació, un fet que semblava impossible fa uns anys quan recollia firmes i mobilitzava la gent del seu club, el CN Granollers, perquè el deixessin participar en l'àmbit estatal. “Mai m'he rendit, les crítiques no m'han tombat i sempre m'ha il·lusionat fer el que faig”, assegura Pau Ribes. I malgrat que ell i la seva venerada companya s'havien encarregat de donar les medalles per impossibles, les sensacions d'ahir van ser gairebé immillorables. Mengual i Ribes van assolir la cinquena posició (86.9) de la fase preliminar i miren amunt, on, en el tercer lloc del podi, veuen l'emblemàtica Virginie Dedieu i el seu company Benoit Yves Beaufils (88.5). “Hem vist les coses que hem de millorar de cara a la final i ens centrarem a fer-ho”, va explicar Ribes ahir després de l'exercici. Amb la naturalitat que el caracteritza.

Perquè, com si ho hagués fet tota la vida, Pau Ribes, de 19 anys, parla amb els mitjans amb una espontaneïtat envejable. Està vivint un frenesí d'entrevistes, trucades telefòniques i missatges, però no se'n cansa. “M'agrada atendre la gent que s'interessa pel que fem”, admet el nedador català, que explica somrient que Mengual se'n fa creus, de la desimboltura amb la qual ha acceptat tots els canvis. Com si des del dia en què va conèixer la sincronitzada, en l'espectacle Un somni d'aigua que va veure amb set anys a les piscines Bernat Picornell, ja sabés que arribaria el moment de competir en un mundial: “No he perdut mai la il·lusió. He tingut moments d'alts i baixos, però vaig decidir seguir entrenant-me fins a nou avís.”

L'avís va arribar mitjançant Esther Jaumà, que ja coneixia les aptituds del jove nedador per etapes anteriors al CN Granollers, el club on s'ha fet gran Pau Ribes després d'uns primers anys de sincronitzada escolar. “Si després de tants anys esperant aquella oportunitat no l'hagués acceptat, hauria estat llançar la tovallola”, comenta. La seleccionadora espanyola va convocar el jove de Dosrius al CAR de Sant Cugat i, tot i que assegura que li va costar agafar el ritme, es va adaptar a les rutines d'entrenament de l'equip espanyol de natació sincronitzada. “Estic acostumat a estar sempre amb moltes dones sempre, i no se'm fa difícil conviure tantes hores amb les noies”, assegura somrient el jove nedador català, que explica que moltes de les integrants de l'equip espanyol ja les coneixia.

La mà de Gemma Mengual havia de servir per entrenar el jove nedador de Dosrius, però la referent de la sincronitzada a casa nostra no va poder resistir el cuquet de llançar-se a la piscina. “Que la Gemma s'animés a nedar amb mi és un motiu per sentir-se molt orgullós. Sempre li estaré agraït”, repeteix una vegada i una altra. I si Mengual va impulsar la sincronitzada amb medalles i podis, Ribes espera que la primera pedra dels homes en la sincronitzada masculina marqui precedent per als futurs joves que vulguin fer el mateix que fa ell. “La gran diferència entre les noies i els nois és la flexibilitat, però, de ben segur, que si fem planter ho podrem millorar”, afirma Ribes, que assegura que no sap res del seu futur més enllà de la cita mundialista de Kazan. “He nedat a contracorrent. Algú havia de començar i m'ha tocat a mi. Espero que darrere meu n'arribin molts més”, conclou.