Guanyant en l'anonimat
Ciclisme. Els ciclistes catalans professionals, deixant de banda Joaquim Rodríguez, lluiten arreu del planeta per fer-se un nom en el pilot
La setmana passada Edu Prades (Alcanar, 28 anys) va alçar els braços com a vencedor de la Volta a Portugal, una de les curses per etapes d'Europa més exigents. Prades havia fitxat aquest any pel Caja Rural, el segon equip de l'Estat rere el Movistar després d'una trajectòria ascendent en el ciclisme portuguès.
Uns dies després del triomf de Prades, va arribar el d'Antonio Pedrero (Terrassa, 23 anys), que s'estrenava com a professional després de fitxar per l'Inteja, un equip de la República Dominicana. El vallesà alçava les mans com el més ràpid de novena etapa de la Volta a Guadalupe, una bona metàfora de fins on s'han d'anar a guanyar les garrofes els ciclistes joves que encara no tenen un estatus consolidat.
L'altra victòria catalana, fora del Pro Tour, la va aconseguir a principi de temporada Jordi Simon (Navàs, 25 anys) en el trofeu Alpendre de Portugal. Va guanyar una de les etapes i la general, fet que el converteix en el ciclista català més llorejat després de Joaquim Rodríguez, que acumula cinc victòries. Simon s'ha buscat la vida en un equip patrocinat per la federació de l'Equador.
Que la vida del ciclista és dura ho exemplifica també l'aventura de dos ciclistes de Terrassa, Airam Fernández (23 anys) i Òscar Pujol (31 anys), que corren respectivament amb el Matrix i l'UIKO, dos equips japonesos que disputen, sobretot, competicions del seu país i del circuit asiàtic.
En el Pro Tour, a banda de Rodríguez i el seu inseparable gregari –Alberto Losada–, també hi tenim David de la Cruz (Etixx), que és perdrà la Vuelta a Espanya per una lesió, i el debutant Marc Soler (Movistar).