LAURA REDONDO
ATLETA SELECCIONADA PER AL MUNDIAL
“Si m'apropo a la meva marca, objectiu superat”
“Hi vaig amb l'objectiu d'igualar la meva marca personal; a partir d'aquí, ja veurem si puc donar la sorpresa”
“La gent de fora no veu l'esforç: estar entre les 32 millors del martell mundial és un privilegi”
La Berta Castells i jo tenim la mateixa marca, no ha nascut la meva hegemonia, tenim un nivell molt semblant
Quan parla del lloc on es va forjar com a atleta, s'emociona. Per a la Laura Redondo (Esplugues de Llobregat, 1988) ha arribat el moment de mostrar-se al món. A partir del 26 d'agost, competirà al Niu d'Ocell, a Pekín, en el mundial d'atletisme. Per a ella, tota una lluitadora, és un orgull poder formar part d'aquest somni que comparteix amb set atletes més amb llicència catalana. No se n'amaga, dels seus orígens, al Club Atletisme Gavà. Tampoc dels entrenadors que l'han vist créixer. És una noia familiar, fuig de l'ostentació i les càmeres. Però ara tothom se centra en la seva figura. Ha aconseguit el campionat estatal (superant la també catalana Berta Castells, que havia obtingut dotze títols consecutius) i ara va a totes. Parlem amb ella a la Bòbila de Gavà.
Nerviosa?
Sincerament, no hi estic; vaig molt tranquil·la perquè arribo amb el cap a lloc... He tingut algun problema físic i ara ja estic bé, per tant, arribo serena.
Entra per la repesca, al principi quedava fora... Quina va ser la seva reacció?
Em va trucar en Manolo Martínez i em va dir: “Laura... que has entrat!” I doncs, felicitat total... Vaig agafar el calçat i vaig anar ràpidament cap al CAR.
Parlaríem d'injustícia si no hagués entrat?
Injust, no, la veritat, siguem sincers... Ells demanen una marca de 70 metres i, si la tens, bé, i si no, no hi vas... Jo no la tenia, per tant, era molt probable que no pogués accedir-hi.
Hi ha opcions de donar la sorpresa?
Realment m'estic entrenant molt bé, per tant, pots comptar... Depenent dels nervis, però si tinc el dia afinat, no descarto res. Si m'apropo a la meva marca, objectiu superat.
Per estar en el ‘top 10' del martell és primordial superar els 70 metres. Vostè té 69,59. Es veu capaç de superar la marca?
No sé si ho faré, però l'objectiu és apropar-m'hi. Tot depèn dels nervis, si el meu cap funciona, si les cames em responen, puc aconseguir-ho. Com a mínim, buscar el rècord estatal, ara mateix estic empatada amb la Berta [Castells], i no deixa de ser curiós en aquesta prova.
En aquesta prova solen dominar les atletes de l'est d'Europa: Rússia, Bielorússia, Polònia... Hi ha alguna manera de guanyar-les?
Mira, precisament a aquest mundial no hi va cap atleta de Rússia, ni de Bielorússia... És una mica sospitós, tot plegat, però és evident que Polònia serà capdavantera. Si no passa res, Anita Wlodarczyk guanyarà la medalla d'or. Jo crec que poden donar la sorpresa les xineses, que juguen a casa.
Ha canviat la seva manera d'entrenar-se després de saber que anava al mundial?
No, la veritat és que m'entreno igual... Només que el dimarts era de vacances i el dimecres, quan m'ho van dir, no vaig perdre el temps. Ara només cal perfeccionar la tècnica i rebre les últimes instruccions, realment no cal res més, l'entrenament ha estat durant la temporada.
Vuit atletes catalanes de les 41 de la delegació espanyola. L'atletisme a casa nostra no està en el millor moment.
Sóc sincera... opcions de medalla només dues: Ruth Beitia i Miguel Ángel López, però tant de bo els atletes de casa puguem donar la sorpresa i respondre a les crítiques que hem rebut.
Però és cert que no guanyen medalles...
És un clàssic, la gent de fora només veu les medalles... Ser allà és un èxit i un privilegi... Estar entre les 32 millors del món en una prova és un mèrit increïble. Tot un honor. Ens entrenem per un objectiu, al final les medalles no són el que marca la carrera de tots els atletes, només d'alguns.
Li pot passar factura competir a davant de vuitanta mil espectadors?
No hi havia pensat fins que m'ho has dit! Bé, competeixo al matí, espero que no estigui a vessar. M'agrada molt l'estadi, és una autèntica joia, però realment no m'ho havia plantejat. Això sí, et pot motivar molt o atemorir, però crec que a la Xina són molt agraïts amb els atletes.
Quins records li vénen al cap, ara que sap que debuta en un mundial?
Primer, els records de petita quan venia a entrenar-me a Gavà. També recordo el meu primer tècnic, l'Isaías. En Rafael López, gràcies al qual sóc llançadora; el meu actual entrenador també, en Llorenç Cassi, que m'ha fet passar de llançar 49 metres a 69... li estic molt agraïda a ell, molt agraïda.
Per acabar... No sé si Berta Castells l'ha felicitat...
No he parlat amb ella, tenim una relació cordial però res més. Ens entrenem en horaris diferents i només hem coincidit en la competició. A més, som persones diferents.
Creu que derrotant-la en el campionat estatal, ha nascut la seva hegemonia en el martell català?
No, jo crec que no, ara m'ha tocat a mi però estem en un nivell molt semblant; ara llanço jo més lluny, un altre dia ho farà ella... A Castelló no van sortir grans marques, per tant, depenent de l'estat de forma guanyarem o ella o jo. És absurd parlar d'hegemonia, encara que reconec que és i serà una lluita interessant. Ara, però, m'ha tocat a mi guanyar-la.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.