Política i esport
Boxa contra el nazisme
El tunisià Victor Younki, més conegut com a Young Perez, fou un boxejador jueu que es proclamà campió del món del pes mosca el 1931
Deportat a Auschwitz el 1943, protagonitzà diversos combats en aquest camp d'extermini abans de ser assassinat per un oficial de les SS
El gener del 1945, quan els aliats assetjaven per est i oest un nazisme que es resistia a ser derrotat, les autoritats de Berlín decretaren mesures d'actuació destinades a evitar que, en cas d'una derrota ja més que probable, el món pogués conèixer les atrocitats perpetrades als camps de concentració. Així doncs, el nazisme intentà amagar l'Holocaust assassinant milers de presoners dels camps, destruint proves del seu salvatgisme o intentant traslladar alguns dels detinguts des dels camps propers a les zones de guerra fins als centres de concentració ubicats a l'interior d'Alemanya. Aquesta darrera mesura donà lloc a les anomenades “marxes de la mort”. Fou precisament durant una d'aquestes marxes, la que anava des d'Auschwitz cap a Alemanya i que responia a l'avanç de l'Exèrcit Roig soviètic cap a l'interior de Polònia, quan el boxejador Victor Younki, més conegut pel seu sobrenom esportiu de Young Perez, va caure abatut per la ràfega de metralleta d'un oficial de les SS. Era el 22 de gener del 1945, pocs dies abans que els soviètics alliberessin els camps d'Auschwitz, quan Young Perez, el boxejador jueu que havia desafiat el nazisme, va ser assassinat per un dels seus carcellers mentre assistia un company que defallia. Young Perez perdia el seu darrer combat, i ho va fer cosit a trets justament per un membre de les SS amb qui havia lluitat a cops de puny en una de les moltes confrontacions pugilístiques que havia protagonitzat a Auschwitz. Era el final tràgic d'un boxejador màrtir que havia desafiat el nazisme amb la seva pràctica esportiva.
Poc imaginava Victor Younki en el moment del seu naixement, l'octubre del 1911, en plena Tunísia colonial convertida en protectorat francès, que el destí el portaria a perdre la vida a l'edat de Crist sobre el sòl polonès de Gliwice. Potser el gran tombant en la vida del jove Victor, nascut en el si d'una modesta família jueva al cor de la Hara, el barri hebreu de Tunis, arribà l'abril del 1924, quan, amb tretze anys d'edat, decidí abandonar els estudis convençut que el seu futur era la boxa, un esport que seguia amb passió. Poc després d'aquesta decisió, Victor es va integrar, juntament amb el seu germà gran i un grup d'amics del barri, al Maccabi de Tunis, un club poliesportiu jueu que, justament, duia una denominació hebrea que podríem traduir per martell, en el sentit de vencedor, i que recordava els històrics Macabeus, protagonistes d'una de les grans revoltes jueves.
Fou en les files del Maccabi tunisià que Victor Younki es convertí en Young Perez. Després de diversos combats, el grup d'amics de la Hara decidí elegir el sobrenom amb el qual pretenien ser coneguts en l'àmbit pugilístic. El germà gran de Victor, Benjamin Younki, trià la denominació de Kid Perez, mentre que ell es decantà per Young. Tot i així, l'assignació del mot no fou immediata, ja que un dels seus companys també pretenia atribuir-se-la. Com pertoca en un àmbit com el de la boxa, el sobrenom es decidí sobre el ring, i Victor Younki guanyà el combat. Naixia així Young Perez, tot un futur campió del món.
Ben aviat la Tunísia colonial esdevingué massa petita per als germans Perez. Kid fou el primer a enfilar el camí de París per guanyar-s'hi la vida com a espàrring. Poc després el seguiria Young, que amb tot just 17 anys decidí traslladar-se a la capital francesa, en l'anonimat més gran, per tal de forjar-s'hi un nom en l'àmbit pugilístic.
Pocs mesos després d'arribar, i després de durs entrenaments que havia de combinar amb la seva activitat de venedor de sabates, la que inicialment li permetia guanyar-se la vida, Young Perez va signar el seu primer contracte i va lliurar el primer combat professional al seu nou Central Sporting Club, el febrer del 1928. A partir d'aquí la seva ascensió esdevindria meteòrica. El jove jueu de Tunis es féu ben aviat un nom en la boxa francesa, fins al punt que l'11 de juny del 1931 Young Perez es convertí en campió de França de pes mosca. Poc després, va esdevenir campió d'Europa de la categoria –en un combat que no fou, però, homologat per les instàncies pugilístiques internacionals–, abans d'assaltar, el 26 d'octubre del 1931, el campionat del món en una lluita que l'oposà al nord-americà Frankie Genaro, que defensava el títol. Young Perez guanyà el combat en dos assalts i deixà KO en només cinc minuts el fins aleshores campió. La seva victòria provocà l'èxtasi dels setze mil espectadors que omplien el Palau d'Esports de París.
Més entusiasta fou encara la rebuda que Tunis dispensà al seu campió mundial. Més de cent mil persones aclamaren Young Perez abans que aquest fos rebut i condecorat pel bei, la màxima autoritat nadiua, que li manifestà en rebre'l: “La teva victòria és un gran honor per a Tunísia. Jueus i musulmans, tots som fills de la mateixa terra i estem tots orgullosos de tu.” Fidel a la promesa que havia formulat abans de ser campió, Young Perez peregrinà fins a la sinagoga de la Ghriba, a l'illa de Gerba, per evidenciar la seva condició jueva.
L'èxit i la popularitat assolits fruit del campionat del món torbaren la fins aleshores meteòrica carrera del jove boxejador jueu, que l'any següent perdé el títol després de la seva derrota contra l'anglès Jacky Brown. La vida llicenciosa no fou, però, l'únic problema del jove boxejador tunisià. El clima polític francès i europeu, cada cop més impregnat de xenofòbia i antisemitisme, afectava enormement un esportista alhora tunisià i jueu. En foren exemples significatius els combats que lliurà, el 1934, contra el francès Eugène Huat a París, en un context de creixent hostilitat contra els jueus; o el 1938, contra l'austríac Ernst Weiss en un Berlín lliurat a l'eufòria nazi. De fet, aquest combat contra Weiss tingué lloc just després de la Nit dels Vidres Trencats, una autèntica orgia violenta nazi contra els jueus alemanys, que propicià que el combat que Young Perez va perdre contra Weiss estigués més marcat pels insults antisemites del públic, que anaven acompanyats d'escopinades i llançament d'objectes, que no pas per l'intercanvi de cops en si.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial certificava l'arribada dels temps difícils que els jueus europeus ja feia temps que preveien. L'ocupació de França i l'establiment del règim col·laboracionista de Vichy a la part sud del país obligaren els jueus a censar-se com a tals, un fet que Young Perez rebutjà, fent-se passar per espanyol. El boxejador desobeïa també les lleis que prohibien als jueus l'accés a bars i restaurants. La seva gosadia, però, no passà per alt a algun dels molts indignes delators que poblaven la França del nazisme. Després de ser denunciat com a jueu, el 21 de setembre del 1943 Young Perez va ser arrestat per la Milícia Francesa, el cos paramilitar que el govern de Vichy havia creat per combatre la Resistència i assistir la Gestapo alemanya, que el traslladà inicialment al camp d'internament de Drancy, des d'on fou ràpidament enviat al camp d'extermini d'Auschwitz.
Un cop al camp polonès, i aconsellat per altres interns, Young Perez decidí revelar als seus captors la seva condició de campió del món de boxa. El fet que el comandant nazi del camp, Heinrich Scwharz, fos un gran afeccionat a aquest esport comportà certs avantatges per a Perez, que fou destinat a la cuina del camp, on pogué, d'amagat, aportar menjar a alguns dels seus companys desnodrits, al més de poder alimentar-se una mica millor del que ho feien la resta de deportats.
A canvi d'alguns petits privilegis (entre els quals hi havia la feina a la cuina del camp, de la qual fou expulsat quan fou descobert per un kapo nazi emportant-se menjar per a altres interns), Young Perez havia de combatre davant dels ulls dels oficials nazis d'Auschwitz, que tenien així en la boxa una de les seves distraccions predilectes, ja que l'acompanyaven tot sovint d'apostes.
El primer combat que Young Perez lliurà a l'interior del camp de concentració l'enfrontà a un corpulent alemany anomenat Iorry, a qui el jueu tunisià, malgrat la diferència de pes, derrotà amb facilitat. A aquesta primera lluita la seguiren més d'un centenar, sempre resoltes a favor de l'antic campió del món.
El gran combat de la seva vida arribà, però, el 1944, quan el comandant a càrrec d'Auschwitz organitzà a l'esplanada del camp, i davant de gairebé dos milers de deportats i centenars d'oficials alemanys, una lluita que enfrontà Young Perez a un guàrdia militar nazi, un boxejador pes pesant que triplicava en corpulència el presoner jueu.
El que estava preparat per ser una passejada nazi sobre el ring que demostrés la pretesa superioritat de la raça ària es convertí justament en tot el contrari. Young Perez resistí els embats inicials del guàrdia nazi i ben aviat prengué la iniciativa del combat, colpejant fort el seu rival. Els oficials nazis no sabien on posar-se mentre els milers de presoners gaudien en silenci de l'escena que convertia la víctima en botxí i que servia de petita venjança pels milers d'humiliacions que diàriament havien de patir.
Preveient un final poc adequat per als interessos nazis, l'oficial de les SS que arbitrava el combat decretà, després de dotze assalts, que la lluita havia acabat en empat. No era qüestió de permetre que un jueu humiliés el nazisme.
Malgrat la decisió arbitral, el cert és que el combat de Young Perez representà una victòria per a ell mateix però sobretot per a tots els presoners jueus que el contemplaren. Un petit boxejador hebreu de Tunis havia desafiat el nazisme al bell mig de l'esplanada del camp d'Auschwitz, al cor mateix de l'Holocaust que Hitler i els seus adlàters perpetraven contra els jueus. Malauradament, però, Perez no pogué celebrar la victòria tornant a la sinagoga de la Ghriba, on havia festejat el títol de campió del món. Després de més de catorze mesos de deportació, malvivint al camp de la mort d'Auschwitz, fou assassinat per un dels oficials que l'havia mantingut captiu, amb qui havia arribat a combatre, quan els nazis s'havien vist obligats a abandonar gairebé tot el camp davant l'avanç imparable de l'Exèrcit Roig pel front de l'est; una història èpica i tràgica que inspirà la pel·lícula Victor ‘Young' Perez, estrenada a França el 2013. El boxejador tunisià, un dels únics 31 supervivents del miler de deportats del comboi número 60 amb el qual havia arribat a Auschwitz, queia en plena marxa de la mort, caminant des del camp d'extermini cap a l'interior d'Alemanya. Era el 22 de gener del 1945, tot just cinc dies abans que les tropes soviètiques alliberessin el camp d'extermini que havia estat testimoni de la barbàrie nazi i de la dignitat d'homes en majúscules com Victor Younki, més conegut com a Young Perez, el boxejador jueu tunisià que desafià al nazisme.