Repassar què ha estat el circuit ATP 2015 implica posar en un pedestal inabastable el serbi Novak Djokovic. Onze títols, tres de Grand Slam, en setze tornejos jugats i quinze finals l'han apuntalat en el número u –175 setmanes– i l'han convertit, amb molta diferència, en el voraç i temut millor jugador del 2015. Malgrat que el balcànic no ha deixat ni les engrunes amb el seu rècord de 82 victòries i només sis derrotes, i s'ha convertit, a més, en el primer tennista que obté sis Masters 1.000 en una mateixa temporada, hi ha altres noms propis que han brillat, en menys mesura, en el firmament tennístic del curs que es va cloure oficialment el cap de setmana passat amb la disputa de la final de la copa Davis. Una setmana abans, Djokovic havia arrodonit la seva obra mestra segellant la quarta victòria seguida en la copa Masters derrotant amb solvència en la final Roger Federer, que n'està fins al capdamunt.

Sense respectar l'ordre del rànquing però sí la importància de la gesta, el suís Stan Wawrinka ha esta l'altre guanyador de Grand Slam del curs en una final èpica contra el mateix Djokovic amb remuntada inclosa. Stanimal, l'home del revés a una mà excels, va reiterar que malgrat que li falta regularitat és capaç de tot.

El reinventat Federer sempre és un capítol a part, i més amb la professionalitat i bon joc que ha exhibit. Se li continua resistint el divuitè Grand Slam perquè Djokovic li va barrar el pas en les finals de Wimbledon i l'obert dels EUA, però és el paradigma de l'espectacle. El seu botí ha estat de sis títols que li han permès continuar de número tres mundial. És el jugador més gran (34 anys) que acaba tan amunt. L'ha avançat l'escocès Andy Murray, que amb quatre títols ha fet un gran any, amb 71 triomfs. Va ser finalista de l'obert d'Austràlia i ha guanyat dos Masters 1.000: Madrid i Mont-real. Rafa Nadal, per la seva banda, va viure amb amargor la decepció de no poder obtenir el desè títol a Roland Garros després de perdre en els quarts contra Djokovic i s'ha hagut de readaptar al seu nou estatus i al fet que les seves derrotes ja no siguin notícia com abans. Ha rendit molt millor en el tram final, però no ha acabat de completar una bona temporada malgrat tres títols. David Ferrer no té el talent dels grans tot i que és el millor restador del circuit, però sempre rendeix. Quatre títols i el premi de jugar la copa Masters són el reconeixement a la seva abnegació. Un exemple. El xabià va anunciar ahir que tornarà a jugar el Godó –catorzena vegada– l'any vinent.

Malgrat els seus tres títols, s'esperava més del japonès de 25 anys Kei Nishikori, campió precisament a Barcelona el 2014 i el 2015, però les lesions l'han maltractat. I també del canadenc de 24 anys Milos Raonic (14è) –un títol–. La major decepció l'ha protagonitzat el búlgar de 24 anys Grigor Dimitrov, que va començar l'any onzè i l'ha acabat 28è i sense cap corona. Dels més joves, l'australià de 20 anys Nick Kyrgios (30è) va brillar en l'obert d'Austràlia, en què va arribar als quarts, però després ha estat més cèlebre pels seus escàndols. Pel que fa a la resta, destaca el paper de l'austríac de 22 anys Dominic Thiem, que s'ha embutxacat tres títols i ha acabat l'any vintè.