Un malson que s'acaba
Política esportiva. El registre de professionals de l'esport ja admet altes dels entrenadors que fins ara estaven fora del sistema perquè no tenien formació oficial reglada entre el 1999 i el 2008
Des del 14 de desembre passat, el Registre Oficial de Professionals de l'Esport (ROPE) admet les altes dels tècnics i altres categories professionals (directors esportius, monitors...) que tenien formació acreditada en l'àmbit de les federacions durant el període 1999-2008 i que, per tant, exercien les seves funcions en una situació alegal perquè per inscriure's com a professionals de l'esport necessitaven titulació provinent d'estudis homologats pel Departament d'Ensenyament.
En el plantejament defensat inicialment per la Generalitat, els afectats havien d'afrontar un costós –en temps i diners– procés d'homologació de la seva formació federativa per part del Departament d'Ensenyament, que inicialment preveia fer-los passar per la formació oficial per obtenir els crèdits que els faltaven per aprovar els estudis oficials que es fan des del 2008. Això deixava milers d'entrenadors –justament la franja més activa en aquest moment– fora del sistema, amb el risc de ser sancionats en cas que hi hagués qualsevol denúncia, d'un jugador, d'un pare de jugador, d'un club o fins i tot d'un altre entrenador que considerés que li estaven prenent la feina.
Els entrenadors que havien obtingut el títol abans de l'estiu del 1999 (quan es va aprovar la llei de l'esport vigent) no s'han vist afectats perquè fins aquell moment la formació federativa era l'única existent i els títols van ser convalidats. Va ser a partir del 1999 quan la formació i l'expedició de titulació esportiva van passar a dependre del Departament d'Ensenyament.
La moratòria
Ara fa un any, els ànims estaven molt encesos, justament en una època en què les inspeccions de la Seguretat Social a clubs, l'obligatorietat de donar d'alta els entrenadors fins i tot si cobraven quantitats minses i l'amenaça de la llicència única estaven molt fresques. Per calmar-los, a més de comprometre's a revisar la llei, la Generalitat va aprovar una moratòria de dos anys en les sancions, que expira el 31 de desembre del 2016.
El nombre de potencials afectats és altíssim. La federació més bel·ligerant en aquest tema, la de bàsquet, va quantificar-los en uns 11.000, però totes les que requereixen figures tècniques estan afectades.
Després de moltes dificultats, la pressió del món esportiu –les federacions, amb un paper destacadíssima de la de bàsquet, van remoure cel i terra– va fer que s'iniciés un procés parlamentari per modificar la llei 3/2008 de l'exercici de les professions de l'esport. Finalment, el nou text es va aprovar el 15 de maig passat amb un consens amplíssim (101 vots a favor dels 135 del ple), del qual es va desmarcar només (cap novetat) el PP.
En discussió amb el PP
El nou text, a més de molts altres detalls que actualitzaven el text del 2008, reconeixia com a vàlid per demanar la inclusió en el registre de professionals els certificats dels cursos de formació fets per les federacions. Aquest és el punt clau.
Un cop aprovat el nou text al Parlament, va sorgir un primer entrebanc. El govern del PP va convocar la comissió bilateral amb l'amenaça de portar la modificació al Tribunal Constitucional. En ple any de processos electorals i amb el teló de fons del procés d'independència de Catalunya, els recursos al TC són el pa de cada dia i l'esport no havia de ser diferent. El recurs portaria implícita la paralització automàtica i cautelar de l'aplicació de la llei.
De moment, la Generalitat continua defensant la legalitat del nou text i la discussió continua. Per no trobar-se amb una allau de peticions al final del 2016, quan la moratòria sancionadora s'acabi, s'ha decidit obrir el registre de professions a les noves altes, bo i sabent que si hi ha recurs al TC tot es tornarà a aturar. Amb tot, el resultat de les eleccions espanyoles de diumenge passat fa pensar que el perill, si no ha passat, s'ha atenuat.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024