Perdre i aprendre
Hoquei sala. L'Atlètic Terrassa cau en la final del campionat d'Espanya, una competició que ha servit per millorar en el tram decisiu de la temporada sobre herba
Hi ha pocs equips que dediquin temps i esforços a preparar la temporada d'hoquei sala. L'Atlètic Terrassa i la Complutense, que diumenge es van enfrontar en la final del campionat d'Espanya, són dos dels clubs que més atenció hi posen. No és estrany, doncs, que dels vuit conjunts que van disputar
la fase final de la competició, n'hi hagués cinc que formen part d'una de les dues entitats. El primer equip madrileny es va imposar (3-2) en la final de diumenge i va alçar el títol per quarta vegada seguida –les dues últimes finals han estat contra el mateix Atlètic.
Perdre un títol sempre és dolorós. I més a casa i quan l'Atlètic guanyava 2-0. Però l'hoquei sala és un mitjà per preparar el tram decisiu de la temporada d'herba, i això suavitza el cop. De fet, el mateix Atlètic només va fer un parell d'entrenaments abans de la cita del cap de setmana. “La competició d'hoquei sala aporta molt a l'equip i a cada jugador de manera individual, però aporta quan competeixes. Creiem que no val la pena dedicar gaire temps a la tècnica i a la tàctica. Ens ajuda a mantenir la competitivitat durant l'aturada”, explica el tècnic de l'Atlètic, Roger Pallarols.
El conjunt terrassenc va dominar durant la primera mitja hora i ho va materialitzar amb gols d'Inyaki Freixa i Marc Boltó, però va veure com la Complu era capaç de capgirar el partit i imposar-se. “L'Inyaki és el jugador de caràcter per excel·lència i ha tornat només per jugar l'hoquei sala i guiar els més joves en l'objectiu d'espavilar-se i treure el geni”, afegeix Pallarols.
L'èxit o el fracàs de la temporada el marca l'hoquei sobre herba, i el sala és només una eina per aprendre a ser millors de cara el tram decisiu del curs, en què els terrassencs s'ho jugaran tot.