MARC TOLRÀ
JUGADOR DEL BARÇA LASSA DE FUTBOL DE SALA
“Marxar del Barça és la millor opció per tornar-hi”
“Deixant de banda Barcelona, Pamplona és on sempre voldré estar, on he crescut com a futbolista i on he après què fer en cada moment del partit”
“Quan el Marc em va dir de tornar a casa vaig pensar que feia broma”
Té personalitat i una aurèola de jugador poc convencional. Parla amb claredat i s'expressa sense titubejar. Marc Tolrà (Vilassar de Mar, 27 de gener de 1991) és d'aquelles persones que són agraïdes d'entrevistar. És contundent en les seves respostes, com ho és anant al tall sobre la pista. El seu tècnic, Marc Carmona, sempre s'ha mostrat orgullós d'ell per ser el primer jove del planter que es guanya un lloc al primer equip del Barça. Després de dos anys cuinant-se a foc lent a Pamplona, el maresmenc està demostrant, amb bones actuacions, el perquè de la seva tornada al Palau.
Com han estat els primers mesos de la seva segona etapa al Barça?
Estic aprenent molt. Estic en un equip d'estrelles que han demostrat molt en el món del futbol sala i tan sols és el meu tercer any a la màxima divisió. Estic agafant molta confiança. No em puc queixar.
En l'inici del curs va costar, però ara està jugant molts minuts...
També hi ajuda el fet que hem tingut molts lesionats i he entrat més en les rotacions. Jo em dedico a aprofitar les oportunitats que em donen. És la meva funció.
També va aprofitar molt bé la seva etapa al Xota.
[Bufa] Pamplona és el lloc on, deixant de banda Barcelona, sempre voldré estar. M'ho ha donat tot. El segon any, sobretot, vaig aprendre moltes coses que, quan ets jove, són gairebé imperceptibles. Jo era el mateix jugador, però sabia com havia d'actuar en gairebé tots els moments dels partits. Quan marxes fora, et fots hòsties, t'aixeques i n'aprens.
És el que explica als joves del filial i de la base?
El meu consell és que marxin. Crec que és important jugar a segona divisió uns anys. Jo ho vaig fer. Però marxar fora forma part del procés que s'ha de passar. És la millor opció per tornar al Barça. És molt difícil ser del B i passar a jugar al primer equip. El salt és massa gran. No perquè tinguis més talent o menys. És una qüestió d'experiència. Al Barça no pots pujar al primer equip i equivocar-te. Aquí no s'accepten errors. Has d'anar a fora, agafar responsabilitat i créixer per agafar consciència que els errors es paguen. Són intangibles que no es guanyen entrenant-te.
Pamplona té tot això?
Allà tenen la figura del Javi Esverri, que és essencial. Un paio que, amb 38 anys, ho ha jugat tot i ho ha guanyat tot. I entrena amb un il·lusió i un grau de compromís que et contagia. Allà et demanen dues coses: compromís i collons. Si no tens sang, tens dues opcions: o la treus o et fan fora en dos dies.
El paper d'Eseverri és comparable amb el de Jordi Torras al Barça de fa uns anys?
Oh, i tant. O el de Kike a El Pozo. Són una generació irrepetible i s'han guanyat el respecte amb els anys. Jo m'hi emmirallo molt. Sempre tinc molt present quan jugava al B i pujava a entrenar-me amb el Torras i l'Ari... Eren consells de molt valor.
Es veu portant el braçal de capità del Barça?
Sóc català i del Barça, m'encantaria. Però ser capità no és qualsevol cosa. El que sí que espero és que pugin xavals del B o del juvenil i jo els pugui ensenyar el que m'ensenyaven a mi. I també espero que tinguin la predisposició i l'interès d'aprendre.
Esperava la tornada a can Barça tal com ha estat?
Tampoc l'havia visualitzat gaire. Estava a gust a Xota i tornar no era cap obsessió. Vaig estar més pressionat els mesos a Pamplona que ja sabia que tornaria. Em deia a mi mateix: «No la caguis.»
Quan el va avisar Carmona?
Hi va haver dos intents. El primer va ser durant el meu primer any a Pamplona, en què l'Ari Santos va tenir una lesió de llarga durada. Aleshores no em vaig sentir preparat, el cor em deia d'acceptar, però em feia l'efecte que seria una passa enrere en la línia de progressió que havia començat al Xota. El segon intent va ser el definitiu.
El va agafar per sorpresa?
Va ser després de la copa d'Espanya de l'any passat. El Barça ens va eliminar i, després del partit, mentre parlava amb els meus amics, em va dir que m'esperava per començar la pretemporada. No sabia si m'ho estava dient seriosament o si em feia broma fins que m'ho va anar concretant setmanes després.
Com és la seva relació amb Carmona?
El primer entrenador té una relació diferent amb el jugador que la resta del cos tècnic. De fet, quan no jugues, les culpes sempre són del primer entrenador. Però, és evident que en sap molt. Diu les coses a la cara, quan ho fas bé i quan ho fas malament. Després, és qüestió d'un mateix prendre-s'ho bé o com una cosa personal.
Comencen el segon tram del curs. Què ha de canviar?
Estem en una època estranya, que també la va passar l'Inter fa uns anys. Molts fitxatges, canvis... El rendiment mai és lineal. En lloc de lamentar-nos, hem de ser autoexigents i remar junts. Abans de l'aturada per l'europeu estàvem en un moment molt bo, potser el millor de l'any. Que segueixi igual
.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,13 setembre 2024