El Polo va tornar a batre l'Egara en un dels duels transcendentals de la temporada. En aquest cas, en el KO16 de l'EHL, amb més càmeres que mai i en un escenari magistral. El Polo va mostrar la seva exquisida qualitat individual i va resoldre el partit gràcies a l'efectivitat dels seus jugadors atacants, molt resolutius de cara a porteria. Els barcelonins es jugaran el pas a la final a quatre, que es disputarà el maig a Barcelona, demà amb l'amfitrió d'aquesta fase, l'Amsterdam, que ahir va batre el Wimbledon sense problemes. Ahir, des de l'inici, el Polo ja va marcar el ritme del partit. La pressió asfixiant del barcelonins va generar les primeres ocasions. La primera, amb un tir de revés de Xavi Lleonart que va sortir alt. Després de dues ocasions de penal en què cap dels dos conjunts va estar encertat, el Polo es va avançar. David Alegre va rebre un pilota dins l'àrea i, després d'una maniobra sensacional, va obrir la llauna. El ritme elèctric de l'inici va disminuir en el segon període, però va tornar a accelerar en el tercer en què es van llançar –sense sort– fins a cinc penals. L'Egara, com acostuma a ser habitual, va voler vendre la seva pell molt cara, però va desaprofitar les ocasions que va tenir. Fins i tot, els ratllats van tenir uns minuts de superioritat amb dos homes més, però no van saber generar arribades clares. I quan perdones el Polo ho pagues car encara que Quico Cortès, el porter ratllat, estigui inspirat. Tot just començar el darrer quart, David Alegre –ahir, el millor del seu equip– va fer una jugada individual que va culminar Xavi Lleonart. Era la sentència, la confirmació que la història de la final de la copa del Rei de fa quinze dies i de les dues últimes finals de lliga es repeteix. Un gran gol d'Àlex Casasayas en el darrer sospir va posar la cirera del triomf.