Era la tercera vegada que corria i era l'objectiu. La primera, fa dos anys, m'hi vaig veure capaç, però vaig tenir avaries i incidències fora de la cursa que m'ho van impedir.

Sí que hi havia dues parts molt diferenciades. A mi em van bé les dues i, com millor t'hi adaptis, més possibilitats tens. Potser destaco més al desert, en zones arenoses i més tècniques. Els dos primers dies va estar més igualat.

Ho vam mirar uns dies abans, hi havia la possibilitat de fer-ho. I quan el dia abans l'organització va posar el punt de control vam veure que encara es podia navegar més, però vaig decidir fer-ho només en la part final. No vaig voler arriscar tant, era difícil, com totes les navegacions, però com que eren 13 o 14 quilòmetres menys, per molt lent que anés sempre arribaria abans o, com a mínim igual. Vam veure que hi havia una zona d'arena força llarga i com que la passo bé vam decidir que sí, que era una bona opció.

Anàvem junts els tres o quatre favorits i, potser arrisques i et surt malament... Però quan em vaig desviar hi havia hagut atacs just abans de la coordenada que m'havia marcat al GPS. Quan es van despistar vaig tirar a la dreta i els que van quedar darrere em van veure i van interpretar que si hi anava devia ser per alguna cosa. Julen Zubero i Roberto Bou, crec, van tirar i arribar segon i tercer de l'etapa.

Hi ha moments, quan pateixes molt, que penses que el dia que la guanyis no hi tornaràs més. Però és una cursa que et destapa com a corredor. M'agrada, hi ha moments que pateixes molt perquè les condicions no són les ideals per descansar, pel clima, la pols... Però és especial, em té enamorat i si l'any que ve la salut m'ho permet tornaré a ser-hi, sense dubte.