“Aspirem al diploma”
Helena Casas és la primera vila-secana que competirà en uns Jocs Olímpics i la primera ciclista estatal, juntament amb la seva companya Tania Calvo, que lluitarà en la modalitat de velocitat a l'anell oval de Rio
Helena Casas (1988) és una celebritat a Vila-seca. Mai abans cap esportista de la vila del Tarragonès s'havia classificat per participar en els Jocs Olímpics. La seva gesta va ser objecte d'un merescut homenatge a l'ajuntament, i Casas durà a Rio de Janeiro la bandera de la ciutat, un orgull després d'haver-se quedat a les portes dels Jocs de Londres el 2012 amb amargor. Ara, amb el bitllet a la butxaca des del mundial del mes de març disputat precisament a Londres –ironies del destí–, té molt clar que el seu objectiu és “el diploma olímpic en la modalitat de velocitat per equips”. Mai abans cap pistard estatal s'havia classificat per als Jocs en velocitat, una altra dada històrica que recorda amb orgull però amb modèstia. Casas forma tàndem amb la basca Tania Calvo, amb la qual comparteix entrenaments i curses des del 2010. “Vam començar en un europeu sub-23 a Sant Petersburg. Era el meu darrer any de sub-23 i ella era juvenil de segon any”, relata Casas. Tania Calvo és de Vitòria, té 24 anys i en el campionat d'Espanya del 2015 va guanyar quatre ors. És, per tant, companya i rival en el marc d'una “relació professional.” També participaran en velocitat individual –200 metres llançats després d'una primera volta d'impuls– i en keirin, la nineta dels seus ulls, una cursa de vuit voltes rere una moto en què les dues darreres voltes i mitja són a l'esprint. No amaga, però, que centren els seus esforços en la velocitat per equips, la prova que els va segellar el passaport amb un vuitè lloc en el mundial. La regularitat, de fet, les ha dut als Jocs Olímpics gràcies a la suma dels resultats dels europeus i la copa del món. “Ens hem tret un pes de sobre. Estem alleugerides i contentes perquè ha estat una lluita de molts mesos. Hem sabut resistir i mantenir l'avantatge”, explica la vila-secana. A Rio hi haurà nou equips. Tenint en compte que el diploma l'obtenen del quart al vuitè, el gran objectiu, per tant, és superar la primera fase classificatòria i accedir als quarts de final.
Apel·lar al tòpic i dir que ha crescut en un velòdrom no s'allunya gaire de la realitat. El velòdrom de Vila-seca i la passió del seu avi i del seu pare, els fundadors del Club Ciclista Vila-seca –el seu pare encara ara, 25 anys després, n'és el president– i el seu oncle són els culpables de l'afició d'Helena Casas, una especialista en la velocitat que de seguida va despuntar. Acumula 19 medalles d'or en la categoria sènior. “Vaig anar a un campionat d'Espanya infantil i vaig veure que podia fer alguna cosa a la pista”, assenyala la catalana, que inicialment també es va sentir atreta per la carretera. Llueix tres medalles en proves de la copa del món. També va guanyar el bronze en Òmnium en l'europeu 2008 i va arribar a estar situada entre les deu millors del rànquing mundial tant de contrarellotge en 500 metres com de velocitat individual l'any 2009 després d'haver guanyat els 3 dies d'Aigle. Arriba a velocitats de 70 quilòmetres per hora gràcies al seu do innat, molt de velòdrom i feina al gimnàs per esculpir el cos ideal per a la disciplina, amb unes cames potents i molt musculades, però sense deixar mai de banda la correlació amb el tronc.
El mètode
Té una beca ADO i s'entrena a Madrid. Hores i hores. Li agradaria estar més a prop de casa, però no pot ser. Va viure al CAR de Sant Cugat quatre anys, però el velòdrom d'Horta és descobert i això dificultava molt els entrenaments. Després es va traslladar a Palma i va estar-s'hi tres anys per preparar-se en un velòdrom cobert i de fusta idèntic al de les grans competicions. Ideal. Però la feina de la seva parella, el també ciclista Itmar Esteban, amb qui va coincidir al CAR de Sant Cugat i també amb el Catalunya Track Team, equip promogut per la federació catalana que feia possible que alguns ciclistes de casa nostra competissin en la copa del món –ara corre amb el Genesis Cycling–, ha estat un dels detonants que l'han reconduït cap a Madrid. Ja fa dos anys i mig que hi viu. El velòdrom de Galapagar està cobert però té l'handicap de ser de ciment. “El de ciment també et posa fort. El de fusta et permet agafar velocitats més altes. La clau és que sigui cobert.”
És sincera. No l'espanta, ben al contrari, n'està encantada de la vida, però admet que no s'esperava tant de rebombori olímpic. Ha fet més entrevistes en els darrers mesos que en tota la seva trajectòria. “Ho porto molt bé. És molt bo per al nostre esport que apareguem en els mitjans i seria bo que també sortíssim quan no hi ha Jocs. La classificació ha tingut més repercussió que les medalles de la copa del món. He fet més entrevistes de les que m'esperava.”
No es retira
Respecte del futur, ho té clar: “Un cop digerida la decepció que va suposar no haver-me classificat el 2012, se'm feia molt llarg pensar en un altre cicle olímpic i el cert és que els quatre anys han passat molt de pressa. Sempre tens objectius diferents. Per això tinc clar que vull seguir.” Els bons resultats en el mundial de Minsk (2013) van permetre a Casas rebre una beca ADO i respirar. El 2012 havia estat crític.
El sistema
“Tania fa la primera volta, jo vaig a roda i després acabo. El 2012 vam intercanviar les posicions. En els primers anys ho fèiem al revés.” El sistema de competició de Rio és diferent que el d'una copa del món. Els vuits equips classificats es creuen en funció dels temps. El primer amb el vuitè, i així successivament. Els quatre guanyadors del quarts passen a la semifinal. Els temps dels quatre perdedors serveixen per elaborar la classificació, del cinquè al vuitè. “Els equips més potents són la Xina, Rússia, Alemanya i Austràlia. Nosaltres aspirem al diploma.” Casas i Calvo van ser les quartes d'Europa –hi havia cinc places–, davant de França. La Gran Bretanya en va quedar fora.
El virus Zika
“He rebut informació de seminaris i ens donaran repel·lent de mosquits. No aniré vacunada. Espero poder-me salvar i que no em piquin. Ara mateix la veritat és que no em preocupa. Potser quan sigui el moment de viatjar ja hi pensaré més. Suposo que els organitzadors vetllaran perquè no ens afecti”, reflexiona la ciclista. Pel que fa als nervis per competir, està tranquil·la: “De moment no estic nerviosa; fa dues setmanes van arribar les bicicletes amb les quals competirem, i a mesura que passen els dies anem entrant en situació. Suposo que tot començarà quan agafem el vol cap a Rio de Janeiro, tot i que crec que serà més una sensació d'emoció que no pas de nervis. Serà una barreja d'emocions positives.”
El futur
Estudia psicologia. Primer ho va provar a la Universitat Autònoma –“la tenia a prop del CAR”–, però va veure que els seus compromisos esportius dificultaven massa el mètode presencial. Per això va optar per matricular-se a la Universitat Oberta de Catalunya. “La ment és molt important en qualsevol àmbit. S'ha de treballar de la mateixa manera que el cos. I es poden aplicar moltes coses de les que s'aprenen. Els conceptes que aprenem ens permeten modificar la realitat a través de la psicologia. També va bé per tenir el temps ocupat en les concentracions.”
Admiració per Bolt i Phelps
Casas participarà en la cerimònia d'inauguració dels Jocs el dia 5 d'agost i també conviurà en la vila olímpica. “No sóc gaire de ‘selfies' i suposo que els esportistes més coneguts estan cansats que els demanin sempre fotos. Però segons com ho vegi, i si en tinc l'oportunitat, m'agradaria fer-me una foto amb Usain Bolt, si finalment obté el passaport per anar-hi, o amb el nedador Michael Phelps. A mi si m'ho demanessin no m'importaria, però respecto la seva intimitat i si no s'hi posen bé, ho entendré.”