Competir en un altre món

Quan la selecció espa­nyola feme­nina es va que­dar fora dels Jocs Olímpics de Lon­dres 2012 es va fer autocrítica, es va can­viar el xip i es va ini­ciar un llarg procés de reno­vació. Es va fiar aquell canvi neces­sari a Adrian Lock, que ha coman­dat un procés lent i costós que encara no ha arri­bat al punt àlgid. I, tot i que aquest cicle encara té un marge gran de pro­jecció, els resul­tats són cada vegada més pal­pa­bles. El com­bi­nat esta­tal ja no és aquell equip tou que no podia aguan­tar el ritme dels par­tits inter­na­ci­o­nals i defa­llia abans de la mitja part. Les juga­do­res han gua­nyat múscul, resistència i esma. Es noten les ruti­nes de tre­ball ela­bo­ra­des per Lock i pel seu equip tècnic que les noies ela­bo­ren cada set­mana de l'any pel seu compte par­ti­cu­lar. “Podem com­pe­tir amb qual­se­vol equip”, els agrada dir a una bona part de les juga­do­res. Amb tots els equips menys un, que “està per sobre de tot i de tot­hom”, també expli­quen. Holanda està un graó més amunt. Per sobre d'Espa­nya, de l'Argen­tina, d'Ale­ma­nya i de qual­se­vol altra selecció. Ve de lluny, perquè l'equip oranje ja va gua­nyar l'or a Pequín i a Lon­dres i no és esca­be­llat dir que és la màxima can­di­data a pen­jar-se'l a Rio. Les holan­de­ses com­pe­tei­xen en un altre món. Ahir, con­tra el com­bi­nat espa­nyol, ja van fer el pri­mer pas cap a l'or. Van atro­pe­llar les noies d'Adrian Lock i va ense­nyar la seva carta de pre­sen­tació. No van estar gaire encer­ta­des les juga­do­res de l'equip espa­nyol –amb vuit cata­la­nes– en els dos pri­mers quarts tot i uns pri­mers cinc minuts espe­rançadors. Lola Riera va fallar la pri­mera opció de penal córner que va tenir i, ales­ho­res, Holanda va enge­gar la maquinària. Apro­fi­tant alguna lla­cuna en la defensa espa­nyola, les holan­de­ses van avançar-se amb dos gols de mateix patró; pilota dins l'àrea i cop sub­til per des­viar-la cap a gol. Van con­ti­nuar arri­bant les oca­si­ons des del penal córner però les espa­nyo­les no van estar gens encer­ta­des (0 de 6). Qui no va fallar va ser Maartje Pau­men, la gran espe­ci­a­lista, que va veure por­te­ria en els dos llançaments que va tenir. D'aquesta manera, Holanda va atro­pe­llar Espa­nya, que avui ha de fer taula rasa i refer-se del cor­rec­tiu d'ahir amb un tri­omf con­tra la Xina. Al cap i a la fi, les holan­de­ses com­pe­tei­xen en un altre món.