Phelps, a Tòquio 2020?

Es donava per fet que Phelps disputaria els seus últims Jocs Olímpics a Rio de Janeiro. Però si ja va sorprendre tothom anunciant el seu retorn a la competició després de retirar-se en els Jocs de Londres 2012 –per mono de clor o per corregir una vida dissoluta amb l'alcohol i les drogues com a companyes de viatge–, qui és capaç d'aventurar que no voldrà allargar ara la seva carrera fins a Tòquio 2020? Des del seu retorn, sempre havia dit que Rio seria l'última aturada de la seva carrera, però ell mateix ja va deixar la porta oberta a una possible continuació fins a Tòquio en una roda de premsa que va tenir lloc la setmana passada. Ahir, després del quart or de Phelps, era el seu company a l'equip americà Ryan Lochte qui “garantia” que el multimedallista seria en els propers Jocs Olímpics, en els quals tindria ja 35 anys. “Ho crec així, ho crec realment així. Així que, Michael, ens veiem a Tòquio”, exposava Lochte en unes declaracions que va fer a l'NBC. Una opinió a tenir en compte, perquè va ser justament ell qui va predir a Londres que Phelps tornaria a les piscines, com així va succeir. “Trobarà a faltar aquest esport”, va dir Lochte en aquella ocasió.

I encara iguala un rècord

Sembla difícil creure que a Phelps encara li quedés algun registre per igualar o superar. Però això és el que va passar en la final dels 200 m papallona. El nord-americà va igualar els seus compatriotes Carl Lewis (llargada) i Al Oerter (disc) com a únics esportistes de la història que han guanyat una mateixa prova individual en quatre Jocs Olímpics consecutius. Phelps va començar el seu cicle a Atenes (2004), el va continuar a Pequín (2008) i a Londres (2012) i el tanca ara en els Jocs de Rio de Janeiro.

Phelps va ser segon fins a la meitat de la cursa, superat en el primer viratge pel brasiler Thiago Pereira i en el segon, per Ryan Lochte. A partir dels 100 m va començar a agafar distància, a raó de gairebé un segon per viratge, i va acabar guanyant amb l'únic temps de tots els finalistes per sota d'1:55 (1:54.66). I això amb 31 anys i tota la marxa que porta el seu cos. Una garrotada en tota regla per als seus rivals, especialment per al japonès Kosuke Hagino, cridat a ser el relleu de Phelps en l'especialitat d'estils, que es va haver de conformar amb la medalla de plata amb un retard de gairebé dos segons (1:56.61). Ryan Lochte, actual recordista mundial de l'especialitat (1:54.00), es va ensorrar en els dos últims parcials i va acabar en la cinquena posició (1:57.47), a gairebé mig segon del podi, que va completar el xinès Shun Wang (1:57.05).