Marc López i Rafael Nadal van sor­tir deci­dits a bus­car la meda­lla d'or en la final de dobles i, després d'un par­tit espec­ta­cu­lar de gai­rebé dues hores i mitja con­tra els roma­ne­sos Flo­rin Mer­gea i Horia Tecau i molta fe en moments molt cos­te­ruts, la van acon­se­guir. El bar­ce­loní i el mana­corí van gua­nyar el títol olímpic per 6-2, 3-6 i 6-4 després de superar una fase cer­ta­ment crítica en el ter­cer acte, en què van estar con­tra les cor­des, i ho van cele­brar exul­tants i amb ges­tos osten­si­bles d'ale­gria que cons­ta­ta­ven la gran difi­cul­tat de la con­questa. És la pri­mera meda­lla per a López i la segona que obté Rafael Nadal –or indi­vi­dual a Pequín 2008–, que va jugar un par­tit memo­ra­ble i va exer­cir de líder de la pare­lla a pesar d'haver hagut afron­tar minuts abans el duel de quarts de final del qua­dre indi­vi­dual davant del bra­si­ler Tho­maz Bellucci en tres sets.

En el pri­mer set López i Nadal van estar pletòrics i van tren­car dues vega­des el ser­vei del seus rivals, en el cinquè i el setè jocs. D'un 1-2 en con­tra, el bar­ce­loní i el mana­corí van pas­sar al 6-2, després de gua­nyar cinc jocs de manera con­se­cu­tiva: una exhi­bició. Van estar molt ins­pi­rats a la xarxa, molt segurs en el ser­vei, i no van con­ce­dir ni una pos­si­bi­li­tat de tren­ca­ment de ser­vei als roma­ne­sos.

En el segon set, el deco­rat va variar. Tecau i Mer­gea van començar a demos­trar per què són el desè i el catorzè juga­dors del rànquing mun­dial de dobles. En el quart joc van tren­car el ser­vei de Marc López i van saber man­te­nir aquest avan­tatge. Els roma­ne­sos es van mos­trar més coor­di­nats, van estar millor en els punts deci­sius i van acon­se­guir gua­nyar un parell de punts espec­ta­cu­lars que els van donar molta moral. López i Nadal van dis­po­sar de la pri­mera opor­tu­ni­tat de tren­car el ser­vei dels seus rivals en el novè joc quan es van situar amb un 0-40, però Mer­gea i Tecau van remun­tar i van gua­nyar el joc i el set.

En el ter­cer i defi­ni­tiu set Marc López i Rafael Nadal van haver de patir força i superar mol­tes adver­si­tats. Mal­grat tot, en el quart joc van des­a­pro­fi­tar cinc pilo­tes per tren­car el ser­vei dels roma­ne­sos. En el setè, Mer­gea i Tecau van donar un cop de puny damunt la taula amb un bre­ack sobre el ser­vei de Marc López –en blanc– i es van situar amb un 3-4 favo­ra­ble. López va viure moments de crisi de joc, però Nadal va esti­rar el carro. La reacció va ser ràpida i ful­gu­rant i va arri­bar en el següent joc, amb un con­tra­break mira­culós que va igua­lar nova­ment el par­tit. Els errors de Mer­gea, cada cop més incon­sis­tent i irre­gu­lar, i la fia­bi­li­tat de Nadal, incom­men­su­ra­ble, van situar el 5-4 per a la pare­lla cata­lano-balear amb el mana­corí al ser­vei. Els roma­ne­sos –de fet, només Mer­gea, perquè Tecau va seguir jugant a un gran nivell– van notar aquest canvi de rumb del par­tit, i López i Nadal van posar-se per davant en el desè joc (15-40). Van des­a­pro­fi­tar dues pilo­tes de par­tit però en la ter­cera, i després d'un seguit de glo­bus llançats per López, Mer­gea, abso­lu­ta­ment pres­si­o­nat, va encon­gir exces­si­va­ment el braç i va enviar un metre fora una esmai­xada rela­ti­va­ment còmoda de manera infan­til. El punt va con­su­mar el break i López i Nadal van acon­se­guir la victòria i el títol. Abraçades, petons i un estat d'eufòria gran­di­loqüent jus­ti­fi­ca­ble van pre­ce­dir el lliu­ra­ment de les meda­lles. El bronze el van acon­se­guir els nord-ame­ri­cans Jack Sock i Steve John­son. Els ian­quis van der­ro­tar els cana­dencs Vasek Pos­pi­sil i Daniel Nes­tor per 6-2 i 6-4 en el par­tit que ser­via per deci­dir la ter­cera i la quarta posi­ci­ons.