La família

Joel se sent molt proper a la seva família. De fet, va ser el seu pare qui el va introduir en aquest esport perquè tenia la il·lusió d'obrir un gimnàs d'arts marcials, però la imatge del combat final va ser l'abraçada que va compartir amb la mare. “Estan molt contents amb tot; ja estaven molt orgullosos només per la classificació i em deien que no importava el que passés, perquè jo ja havia fet molt per ser aquí”, s'emociona el figuerenc. “Han estat uns anys en què m'han hagut d'aguantar molts dies dolents i ara no s'ho creuen; gairebé com jo”, diu González i afegeix: “Després de tot, els combats han sortit més o menys bé i he pogut guanyar-ne tres.”

Prou bé per ser el primer taekwondista en la història de la delegació espanyola que guanya medalla en dos Jocs Olímpics, una fita que considera “positiva” sempre que ajudi a promocionar el seu esport. “El taekwondo és un valor segur, el país se n'està adonant i cal apostar per nosaltres perquè hem treballat bé durant molt de temps i els resultats així ho demostren”, pregona el català. Els que sí que s'hi han fixat són els brasilers que prenen el sol a Copacabana, que li demanen fotos i aprofiten per veure de prop una medalla olímpica.

Ara Joel passeja serè per la platja, a la vora d'un mar que el connecta a la seva terra, la Costa Brava, de la qual és ambaixador. “És extraordinari poder-te escapar a una platja boníssima a pocs metres de casa”, i precisament això és el que farà la setmana vinent. Abans, però, com que és la seva primera vegada a Rio de Janeiro, aprofitarà uns dies per fer turisme visitant el Pão de Açúcar i el Crist Redemptor, que és el que tothom li ha recomanat. Allargarà les vacances fins al desembre, quan comenci la nova temporada, però pensa anar poc a poc amb els objectius: “Ara mateix tinc macadures per tot arreu i el que vull és descansar.” Merescut descans.