Doctorat en doblets
Mo Farah engrandeix la seva llegenda emulant Lasse Viren amb un segon doblet olímpic en els 10.000 i els 5.000 m
Centrowitz, el primer nord-americà que guanya els 1.500 m des del 1908
Mo Farah té el mèrit d'haver convertit en una rutina el que seria una gesta per a qualsevol altre atleta. El fondista britànic ja havia repetit les dues corones de fons en europeus i mundials, i ahir va revalidar el doblet olímpic de 5.000 m i 10.000 m que ja havia aconseguit a Londres 2012. Només el finès Lasse Viren havia estat capaç de vèncer en les dues distàncies en dues cites olímpiques, a Munic 1972 i Mont-real 1976. Després de la victòria de diumenge en el 10.000 m ahir va ser el torn del 5.000 m (13:03.30). Farah marxa al costat d'Usain Bolt –el va saludar just abans de la cursa– com la gran figura de les proves d'atletisme dels Jocs. I el seu regnat, amb 33 anys, no sembla que s'hagi d'acabar a curt termini.
En la final d'ahir a la matinada els etíops Dejen Gebremeskel i Hagos Gebrhiwet es van alternar al capdavant de la prova durant els tres primers quilòmetres (7:57.15). Un ritme exigent, però que no va suposar cap obstacle per a Farah, que poc després va aparèixer en escena i ja ningú el va poder treure del primer lloc de l'anella. El mateix Gebrhiwet va intentar desbancar-lo al toc de campana, però el corredor d'origen somali no va cedir terreny. En el tram final ho va provar el kenyà nacionalitzat pels Estats Units Paul Kipkemoi Chelimo, però també va acabar desistint a l'enèsima victòria a l'esprint del monarca del fons mundial. L'enèsima derrota dels seus rivals.
Per primera vegada en 36 anys cap atleta de la selecció de Kenya –sense comptar els nacionalitzats–va córrer la final. Farah, per la seva banda, ha aconseguit escapolir-se de l'ombra del dopatge tot i les sospites que hi ha sobre el seu entrenador als EUA, Alberto Salazar, i sobre el seu amic Jama Aden, detingut a Sabadell al juny en una operació policial contra el dopatge.
Kiprop, sobrepassat
La jornada de clausura a l'estadi João Havelange havia començat amb una sorpresa monumental per la victòria en els 1.500 m del nord-americà Matthew Centrowitz, que aquest curs ja havia estat campió mundial en pista coberta a Portland. La prova ser extremadament lenta i una de les principals víctimes va ser el triple campió mundial, el kenyà Asbel Kiprop, que en l'esprint final no va poder passar de la sisena posició. Centrowitz va agafar el lideratge des del primer moment i es va estalviar els nombrosos incidents de la prova, fruit dels nervis. El kenyà Ronald Kwemoi, fins i tot, va anar a terra després d'una ensopegada, tot i que després es va poder incorporar a la prova. Centrowitz va resistir tots els atacs de l'última volta i va entrar a meta amb 3:50.00, el pitjor registre en una final olímpica des de Los Angeles 1932. L'últim campió olímpic dels Estats Units va ser Mel Sheppard fa més de cent anys (Londres 1908). Van completar el podi l'algerià Taoufik Makhloufi, campió olímpic a Londres 2012, i el neozelandès Nicholas Willis, mentre que el mallorquí David Bustos va ocupar el setè lloc.
En els 800 m no hi va haver sorpresa i la sud-africana Caster Semenya va evidenciar la seva enorme superioritat respecte a les seves rivals i va guanyat el títol olímpic amb un millor registre personal de 1:55.28. L'imponent ritme imposat per aquesta migfondista va provocar que les vuit finalistes baixessin dels dos minuts.
Allyson Felix
Després de nou jornades de competició l'activitat a l'estadi es va tancar amb els tradicionals relleus de 4x400 m en què els Estats Units va allargar la seva hegemonia. La victòria va ser especialment celebrada per a Allyson Felix, que amb el títol d'avui es referma com l'atleta amb més medalles d'or en el seu historial, amb un total de sis. L'elegant velocista californiana, però, només té un títol en una prova individual, el de 200 m a Londres 2012. La resta són tots de relleus: el de 4x100 m a Londres i Rio, i el de 4x400 m a Pequín, Londres i Rio. En tot cas, l'aportació de Felix, l'última rellevista, va ser clau per mantenir a ratlla la progressió de la representant jamaicana, Novlene Williams-Mills. L'equip nord-americà va vèncer amb un registre de 3:19.06 i al final va superar per més d'un segon de diferència el quartet caribeny.
El quartet masculí dels Estats Units, format per Arman Hall, Toni McQuay, Gil Roberts i LaShawn Merritt, també va dominar de principi a fi i va vèncer amb un registre de 2:57.30. Segon va ser Jamaica (2:58.16) i tercer, l'equip de Bahames (2:58.49).