Comunicació
Masclisme olímpic
L'esport femení rep menys atenció mediàtica i quan ho fa el titular destaca el clixé
El llenguatge infantilitza les esportistes i es vincula el triomf d'elles amb una figura masculina
-
Exemples de titulars (o imatges, com la de Mireia Belmonte) sexistes sobre els Jocs. Les xarxes socials han contribuït a fer-los visibles, cosa que demostra que no són casos aïllats, i a promoure el debat des d'una òptica de gènere ARXIU. -
Exemples de titulars (o imatges, com la de Mireia Belmonte) sexistes sobre els Jocs. Les xarxes socials han contribuït a fer-los visibles, cosa que demostra que no són casos aïllats, i a promoure el debat des d'una òptica de gènere ARXIU. -
Exemples de titulars (o imatges, com la de Mireia Belmonte) sexistes sobre els Jocs. Les xarxes socials han contribuït a fer-los visibles, cosa que demostra que no són casos aïllats, i a promoure el debat des d'una òptica de gènere ARXIU. -
Exemples de titulars (o imatges, com la de Mireia Belmonte) sexistes sobre els Jocs. Les xarxes socials han contribuït a fer-los visibles, cosa que demostra que no són casos aïllats, i a promoure el debat des d'una òptica de gènere ARXIU. -
Exemples de titulars (o imatges, com la de Mireia Belmonte) sexistes sobre els Jocs. Les xarxes socials han contribuït a fer-los visibles, cosa que demostra que no són casos aïllats, i a promoure el debat des d'una òptica de gènere ARXIU. -
Exemples de titulars (o imatges, com la de Mireia Belmonte) sexistes sobre els Jocs. Les xarxes socials han contribuït a fer-los visibles, cosa que demostra que no són casos aïllats, i a promoure el debat des d'una òptica de gènere ARXIU.
El baró Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics moderns, va dir que l'única funció, en l'esport, de les dones és “coronar el vencedor amb garlandes”. L'esport femení –amb poca cobertura mediàtica al llarg de la temporada– té el seu gran aparador en els Jocs; un esdeveniment, però, que va discriminar les dones fins al 1988 .
S'ha tingut en compte la perspectiva de gènere a l'hora d'informar sobre les medalles de les esportistes en els Jocs de Rio de Janeiro? Fent una ullada als titulars més cridaners, les dones han ocupat portades en què s'ha destacat el seu físic, la seva maternitat i s'ha vinculat el triomf esportiu al mèrit d'una figura masculina, sigui l'entrenador o el marit. El paper de les xarxes socials ha estat clau per fer visibles aquests casos en negatiu, exemples de periodisme sexista, mal periodisme en definitiva, segons destaca la periodista Marta Roqueta , editora de la revista Zena , que s'especialitza en les anàlisis de les perspectives de gènere en la cultura popular, els mitjans de comunicació i videojocs: “Sense estudis en profunditat no es pot dir si la cobertura en general ha estat sexista o no. Sí que és cert que per les xarxes socials s'han propagat titulars, tant de premsa esportiva i generalista, a nivell espanyol però també internacional, que apunten a pràctiques comunes a molts països, d'una cobertura sexista; sempre circulen els més estridents.” El director del diari esportiu italià QS Quotidiano Sportivo, Giuseppe Tassi, va dimitir després que el rotatiu titulés “El trio de les grassonetes frega el miracle olímpic”, referint-se a les tres arqueres italianes, Guendalina Sartori, Lucilla Boari i Claudia Mandia, que van situar-se en quarta posició. Per la directora del màster de gènere i comunicació de la UAB, Isabel Muntané, el que s'ha llegit i vist és “un compendi dels estereotips patriarcals i masclistes”. El màster, que té una assignatura dedicada a la informació esportiva, “dóna eines per informar amb igualtat, tant si és un home com una dona”, explica Muntané, que qualifica de “vergonyosa” la cobertura tot mencionant Simone de Beauvoir: “Es construeix la dona a partir de l'home.”
Falta de formació
La falta de formació en esport femení és una de les tendències que han apuntat els estudis sorgits del món anglosaxó que ho han analitzat. “No se segueix habitualment i aquesta mancança fa que es recorri a tòpics”, explica Marta Roqueta, que hi afegeix: “Les dones reben menys atenció mediàtica, i quan en reben és a partir d'estereotips vinculats amb la dona –mare, cos, relacions–; aquesta poca varietat en els patrons fa que la imatge sexista es reforci.” La infantilització –el gènere és una qüestió de llenguatge– de les esportistes s'ha vist amb titulars com el de Carolina Marín, or en bàdminton, que és descrita com una “nena amb rebequeries” i no com “una persona amb talent i ràbia”. Marta Roqueta hi afegeix que en el cas de Marín se subratlla la figura de l'entrenador: “Hi ha casos en què l'entrenador té una influència positiva, i quan és un home no ho qüestionem; en canvi amb una dona té un rol de perpetuació d'un estereotip i pot generar aversió.” “Pots fer una peça de l'entrenador, però no la informació principal”, hi afegeix. Un altre titular destacava la victòria de Carolina Marín com la “nena que admirava Nadal”, fent referència als consells de l'entrenador, i no remarcant que era la primera no asiàtica que aconseguia l'or olímpic en aquesta disciplina esportiva. Marta Roqueta considera cabdals l'enfocament i la jerarquització de la notícia; l'admiració pel tennista li pren protagonisme. Deixant de banda els exemples de discriminació flagrant, de “sexisme explícit“ com els dels rànquings del tipus “Las buenorras de Río”, Marta Roqueta posa l'èmfasi en el micromasclisme, en “una sèrie de representacions simbòliques molt arrelades”. Passa en altres disciplines, explica, com la ciència, en què als homes se'ls presenta amb un punt de genialitat i a les dones, amb l'esforç i treball. “Les diferències molts cops són com percebem l'acció d'uns i d'altres en funció d'un rol.” Per l'especialista la clau no és tant la cobertura olímpica sinó com perdura la visibilitat del triomf femení. “El prestigi i l'autoritat simbòlica recauen en la figura masculina”, recorda.