Esports
Jocs de Rio 2016
Un exemple a seguir
Saül Craviotto va rebre un càlid homenatge a la seva ciutat, on es va retrobar amb la seva família i va ser rebut amb admiració en el centre de piragüisme que porta el seu nom i a l'ajuntament
El doble medallista en els Jocs de Rio Saül Craviotto (or en K2 200 m i bronze en K1 200 m) va ser homenatjat ahir a Lleida, ciutat on es va confirmar que fins i tot els esports minoritaris poden tenir grans ídols. Cravitto és, de fet, l'esportista català amb un palmarès olímpic més brillant (dos ors, una plata i un bronze). El campió va poder abraçar-se per primer cop amb els seus pares des de la seva arribada a Catalunya. “Tenia moltes ganes –va dir el palista– de compartir amb ells i amb tota la gent aquestes medalles. Són un pilar en la meva carrera.” Els pares del campió van viatjar amb ell als Jocs de Pequín i Londres, però van veure les seves dues medalles a Rio en un bar en companyia dels amics de l'esportista i de la família.
La celebració d'ahir va començar en el punt neuràlgic del piragüisme a Lleida, el centre municipal de piragüisme, que porta el nom del campió. El quàdruple medallista olímpic, acompanyat dels seus familiars i de l'alcalde Àngel Ros, va saludar en un petit escenari els centenars de persones que s'hi van aplegar després d'entrar-hi enmig d'una pluja de confeti.
Craviotto va aprendre a navegar en la mateixa zona, en el Sícoris, un club sempre vinculat al riu Segre i fundat el 1947. Ahir, acompanyat per l'alcalde, Àngel Ros, va saludar i no va parar de fer-se fotos amb practicants i nens de l'escola, emocionats de veure un doble campió olímpic. Després Craviotto es va desplaçar fins a la paeria amb un bus descobert. Finalment, l'alcalde, Àngel Ros, i les autoritats locals van fer una recepció oficial al millor esportista que ha tingut mai la ciutat del Segre abans de sortir al balcó.
El Sícoris
Un dels entrenadors que va veure les primeres palades de Craviotto sobre el Segre va ser Josep Miralles, lligat tota la vida al Sícoris. “Diuen que vaig ser el seu primer tècnic, però no; els qui eren amb ell eren el seu pare i el seu oncle, que van començar a portar-lo al club a 12 anys”, recorda Miralles, que precisa que el cognom Craviotto ha anat sempre lligat al piragüisme de Lleida. “El seu pare, de fet, encara continua competint a 60 anys en les competicions de màsters i també s'atreveix en les aigües braves”, assenyala el tècnic. Les condicions de Craviotto eren tan excepcionals –“es veia que seria una figura”– que en l'edat de cadet ja va anar el centre d'alt rendiment de la Blume, a Madrid. Des de llavors ha estat sota la tutela de la federació espanyola en diferents centres d'alt rendiment.
Miralles considera clau els èxits del palista en el boom del piragüisme a Lleida. “En aquesta ciutat sempre ha estat un esport molt important, però era un esport lligat a famílies concretes, com la de Craviotto; a partir de la medalla d'or del 2008 això va canviar; a més, vam poder tirar endavant el centre municipal de piragüisme –que porta el nom de Craviotto– i donar una empenta a l'escola”. Ara mateix l'escola del Sícoris aplega cap a 50 nens d'entre 8 i 14 anys, la xifra més alta de la història de l'entitat.
Larroya, el pioner
El primer esportista de la demarcació de Lleida que va disputar uns Jocs Olímpics va ser precisament un palista del Sícoris, Joaquim Larroya, que va competir el 1960 en els Jocs de Roma en les proves de K1 i K2. En cap de les dues proves va arribar a la final, però va posar la primera pedra olímpica de l'entitat. A Atenes, el 2004, un altre dels grans esportistes de l'entitat, Damià Vindel (1981), es va plantar a la final de K2 de 500 m, just quatre anys abans de l'eclosió de Craviotto, que a Pequín va guanyar la seva primera medalla d'or. Històricament el piragüisme sempre ha anat lligat a Lleida i també a la Seu d'Urgell si parlem d'aigües braves.
RETROBAMENT
“Tenia ganes d'abraçar-me amb els meus pares, ells han estat uns pilars”LA XIFRA
La federació catalana demana més recursos
El president de la Federació Catalana de Piragüisme, Joan Ignasi Rosell, que va assistir a l'homenatge a Craviotto, considera que la seva entitat viu a Catalunya un important greuge comparatiu respecte d'altres federacions olímpiques que no han tingut “els mateixos resultats esportius”. “La Generalitat ens va tancar el centre de tecnificació que teníem a Banyoles i els esportistes que entrenen a la Seu d'Urgell en aigües braves no disposen, per exemple, de les mateixes ajudes que els bascos i quan hi han de competir ho fan amb desavantatge”, assenyala el president de l'única federació que té la seu fora de Barcelona. Rosell considera difícil que curt termini aparegui alguna altra figura com Craviotto. “La competència a Espanya és duríssima; nosaltres, al costat de la federació gallega, per exemple, som molt petits”, diu el president. La federació treballa ara per convertir també el canal de Castelldefels –la seu del piragüisme a Barcelona 92– en un escenari apte per a competicions internacionals. “S'hi han de fer reformes, però el 2016 hi haurà una competició classificatòria per a l'Olimpíada de la Joventut i el 2017 serà la seu de piragüisme dels Jocs Mediterranis.”
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024