Automobilisme
Mundial de ral·lis
Ara que tinc 25 anys
La gran prova catalana de carretera compleix un quart de segle en el mundial
Avui arrenca la 52a edició, amb sortida des de Salou i l'espectacular tram urbà de Montjuïc, a la tarda
Encara té força. I la seva ànima –alimentada per l'afany del RACC– és ben viva. El Ral·li Catalunya-Costa Daurada arriba disposat a fer bullir la sang dels aficionats del motor, des d'avui –amb el tram de proves mixt de Salou, al matí, i la superespecial urbana de Montjuïc, a la tarda– i fins diumenge al migdia, quan el vencedor aixecarà els braços després d'haver fet lliscar el cotxe en la segona rotonda del coll de la Teixeta, al davant de l'atapeïda tribuna natural del tram de Duesaigües, l'últim dels dinou que s'hauran disputat. L'any passat, el ral·li va culminar amb un cop de teatre en aquest emblemàtic indret. Sébastien Ogier va estimbar el VW Polo i un incrèdul i exultant Andreas Mikkelsen va heretar el triomf.
Tots hi surten guanyant
Avui falta un mes perquè es compleixin 25 anys de l'estrena del Ral·li RACC en el mundial. L'escenari ha canviat –de Lloret de Mar a Salou; de la Costa Brava a la Costa Daurada–, però la gran prova catalana de carretera ha deixat la seva empremta en el WRC, amb una personalitat única. Igual que aquella primera edició del 1991, l'actual Ral·li Catalunya és una prova mixta, amb trams d'asfalt i de terra. El RACC va recuperar aquesta fesomia el 2010, contra el criteri uniformitzador dels capitostos del WRC, i tothom hi ha sortit guanyant. El públic viu dos ral·lis pel preu d'un; els pilots han de fer gala de la seva versatilitat, i els mecànics han de demostrar la seva professionalitat amb la transformació completa del cotxe entre les etapes de terra i d'asfalt, divendres al vespre.
De retruc, el format mixt planteja una competició d'allò més imprevisible. La primera etapa, de terra, acostuma a oferir sorpreses i no és gens clar si el fet d'obrir la cursa pot redundar en dany o en benefici del líder, Ogier. D'una banda, haurà d'escombrar la graveta solta sobre les pistes; de l'altra, la pols en suspensió no el destorbarà, i sí que pot fer-ho als pilots que surtin més endarrerits –com ara Kris Meeke (Citroën), que no fa tot el mundial–, sobretot al matí.
L'endemà i diumenge els pilots hauran de canviar el xip i anar a totes sobre les fluïdes carreteres –prou amples i llises– de la demarcació tarragonina. El gros del recorregut cronometrat és d'asfalt, i serà aquí es on decidirà el vencedor. Perquè, malgrat el format mixt, l'ànima –ben viva– del Ral·li Catalunya-Costa Daurada –pletòric de força– encara és l'asfalt, per desig exprés de l'organització.
El títol és cosa de tres?
Sébastien Ogier ho té coll avall per sumar el quart títol mundial a Salou, en l'antepenúltima prova del curs, i empatar amb els tetracampions Juha Kankkunen i Tommi Mäkinen. El pilot francès de Volkswagen en fa prou pujant al podi i sent tercer en el power stag Duesaigües, que dóna punts extres als tres primers. El seu company Andreas Mikkelsen pensa més en defensar el segon lloc en la general que no pas a plantar-li cara. Si Ogier no puntués, el noruec hauria de ser quart pel cap baix per mantenir les possibilitats de ser campió. Val a dir que, en cas d'abandonament d'Ogier, fins i tot Thierry Neuville (a la foto) podria ser encara un candidat al títol. El pilot belga d'Hyundai, però, hauria de fer el ple de punts: la victòria (25) i l'escratx en el power stage (3).
Pilots de casa i del RACC
Dels 70 equips inscrits, cinc són catalans o andorrans. Nil Solans-Miki Ibàñez corren amb un Ford Fiesta R2 de M-Sport i se les hauran amb Pepe López i Yerai Lemes –també pilots del RACC– per guanyar entre els cotxes de tracció davantera. Per la seva banda, Josep Anton Domènech-Manel Marchal (Citroën DS3 R3T) disputen el seu cinquè Ral·li Catalunya. Els debutants són Pau Frigola-Marc Sauleda, Marcel Besolí-Xavier Carulla (els dos amb Peugeot 208 R2) i Roger Castells-Xavier Estalella (Suzuki Swift). El RACC també compta amb Cohete Suárez en WRC2 i de Dani Sordo-Marc Martí en WRC.
Tot per la seguretat
Fa 25 anys, un dels trams del Ral·li Catalunya –al voltant de Sant Hilari– es va haver de cancel·lar perquè l'excés de públic no permetia garantir-ne la seguretat. El canvi més visible entre aquella primera edició puntuable i la que arrenca avui és aquest: llavors la seguretat era un caprici del destí i ara és fruit de la previsió i un estudi gairebé científic. Els espectadors es canalitzen cap a zones de públic, curosament seleccionades per la seva espectacularitat i la facilitat d'accés i col·locació de la gent, sempre en llocs elevats. El risc zero no existeix, però això no impedeix que el RACC no pari de treballar per assolir-lo.
Notícies
Divendres,13 setembre 2024